Anàlisi Fotogràfica: 'Prostituta' de Brassaï (1933)

Prostituta, Gyula Halász (Brassaï), 1933

2.1. Ordre de Lectura i Recorreguts Visuals

L’alumne ha d’indicar que el que es veu primer és la dona en contrast amb la llum que il·lumina l’escena. Aquesta llum procedeix, podem suposar, d’un fanal situat fora de camp a la dreta de la imatge. Aquesta il·luminació, alhora que il·lumina els aparadors tancats de les botigues del fons, deixa en total penombra el rostre i l’aspecte de la prostituta, parada a la cantonada.

La mirada de l’espectador és guiada, doncs, per una llum que en realitat no li mostra res, sinó que li amaga tot, i que converteix la figura de la dona en un ésser anònim i sense personalitat, en un símbol del que és i del que fa. La mateixa llum ens dibuixa l’ombra de la dona com a complement d’aquesta imatge anònima. El recorregut visual va, doncs, de dreta a esquerra, fent un zig-zag que acaba en la fuga de l’ombra a l’extrem inferior esquerre.

Estructura de la Imatge

La imatge té només tres elements principals:

• La prostituta.
• L’edifici de la dreta.
• El carrer parisenc (terra i botigues).

La figura de la dona ocupa el lloc central i preeminent de la imatge. La seva solitud reforça el seu protagonisme i, alhora, la converteix en un element estrany en aquest escenari nocturn. El carrer serveix de marc i d’escenari per a la dona, magnificant la seva solitud i la sordidesa de la seva situació.

Valoració Cromàtica: Blanc i Negre

Es tracta d’una fotografia en blanc i negre que fa servir aquesta gamma cromàtica expressament per reforçar la idea de naturalisme i situació espontània. La gamma de grisos permet establir diferents plans de comprensió, destacant la figura de la dona, totalment en negre, al centre dels elements que l’envolten.

L’alumne també pot destacar el paper que juguen les ombres com a contrast cromàtic amb la forta llum del fanal en fora de camp.

Anàlisi de Textures

Podrien destacar-se bàsicament tres tipus principals de textures:

1. La dona: Amb el simbolisme que això comporta en la figura de la seva projecció personal.
2. La persiana de la botiga: Situada al seu darrere, en primer pla per a l’espectador, presenta una textura d’onades que pot recordar un temps passat.
3. El fons de la fotografia: On es fonen l’asfalt amb les parets d’aquest barri popular de París, creant una imatge quotidiana però alhora irreal per l’absència total de vida.

2.2. Tècnica i Context Històric

Es tracta d’una fotografia analògica. La imatge està captada en un escenari natural, el carrer parisenc, i no ha sofert cap tipus de modificació ni procés de fotomuntatge. Ens mostra una situació espontània; és un enregistrament documental d’una acció que estava succeint en un lloc i moment determinats.

L’autor ha tingut cura de l’enquadrament i de l’expressivitat de l’acció del personatge, per tal d’elaborar una imatge inusual d’un fet quotidià en la vida nocturna del París d’entreguerres. La imatge es pot considerar un antecedent de la fotografia humanista que reflectia l’àmbit quotidià en la seva realitat amb una certa aurèola poètica.