Anàlisi de la Genealogia de la Moral de Nietzsche: Esclaus vs. Nobles

Genealogia de la Moral, Part I: La Revolta dels Esclaus

Pregunta 1

En aquest text, Nietzsche descriu un dels aspectes en què es contraposen la moral noble i la moral dels esclaus: la moral noble sorgeix espontàniament, com l'afirmació d'un mateix; en contraposició a això, la moral dels esclaus sorgeix només com a reacció, provocada pel ressentiment envers els nobles.

Pregunta 2

Definició dels termes clau:

• a) «Ressentiment»: Sentiment hostil que es dirigeix envers aquells que hom identifica com a culpables de la pròpia frustració.
• b) «Espontàniament»: Partint d’un mateix, i no com a reacció a les accions dels altres.

Pregunta 3

La moral dels esclaus o del ressentiment és, segons Nietzsche, la moral occidental. És una moral antinatural ja que imposa lleis o imperatius categòrics en contra dels instints primordials de la vida. L’ideal de la moral tradicional és fer “l’home bo, modest, diligent i benintencionat”, la qual cosa el converteix en esclau d’aquestes virtuts fictícies.

Com a moral (cristiana), postula l’existència d’un altre món vertader, el de més enllà, el món de la perfecció platònica. La conseqüència d’aquest postulat és el menyspreu d’aquest món i de la pròpia vida. La moral defensa l’altruisme com a norma suprema de comportament, per això menysprea tots els valors de la vida. Considera que les accions més elevades no poden ser obra dels homes, sinó d’un ésser perfecte que s’anomena Déu; així, situa l’home entre les coses vulgars i dèbils. En conseqüència, tots els valors de la moral tradicional són ficticis i propis dels dèbils, per la qual cosa aquesta moral és immoral.

Pregunta 4 (Coneixement comparat)

Plató vs. Nietzsche: La Via del Coneixement

Es presenten dues visions oposades sobre com s'assoleix el coneixement:

• Plató: Els sentits només serveixen pel coneixement de l'aparença. La raó és la que ens condueix al món intel·ligible. Es pot arribar al coneixement de les veritats universals.
• Nietzsche: Confia plenament en els sentits com a font de coneixement. La Veritat és una il·lusió. La realitat és devenir i sempre és interpretació; no valen els conceptes (que l’ofeguen), només la podem captar mitjançant metàfores.