Anàlisi de la Genealogia de la Moral i la Veritat segons Nietzsche

NIETZSCHE: LLIBRE GENEALOGIA DE LA MORAL

Nietzsche és un autor vitalista que creu que és bo allò que potencia la vida i dolent allò que la nega. A la Genealogia de la moral realitza la genealogia dels valors jueu-cristians, que dominen la cultura occidental, i mostra que van invertir els valors antics o vitals de la forma següent:

D'aquesta inversió dels valors, segons la qual allò que era considerat bo passa a ser considerat dolent i a l'inrevés, Nietzsche també en diu transvaloració dels valors.

Moral Noble vs. Moral dels Esclaus

• Els valors propis de la Grècia i Roma antigues, més vitals, Nietzsche els considera els valors propis de la moral noble o dels senyors.
• En canvi, els valors nascuts del ressentiment cap a la vida que va introduir la religió judeocristiana, Nietzsche els considera propis de la moral dels esclaus.

Crítica als Valors Judeocristians: La Fàbula

Per il·lustrar la seva crítica als valors jueu-cristians, Nietzsche fa servir la fàbula de les àguiles i els xais, segons la qual:

1. Els xais observen amb enveja el vol majestuós de les àguiles.
2. Per la seva part, les àguiles volen despreocupades, gaudint de la seva capacitat de volar tan amunt i lliures, i satisfetes de ser com són.
3. Però els xais, insatisfets amb la seva vida, odien les àguiles per poder fer el que ells no poden i les consideren malvades o perverses, i per contrast, ells es consideren bons.

Per tant, hi ha una indiferència en l'ordre en què es decideix què és bo i què és dolent:

• Els homes vitals (amb valors de la moral noble): Primer se senten orgullosos de la seva forma de vida i es consideren bons, i després veuen els homes ressentits que consideren dolents.
• Els homes ressentits (amb valors de la moral dels esclaus): Insatisfets amb la seva vida, primer observen els homes més vitals i els consideren perversos, i després, per contrast, es consideren a si mateixos bons.

El Paper dels Sacerdots

Si la majoria d'individus dèbils ha aconseguit imposar la seva moral, es degut al paper dels sacerdots, que segons Nietzsche serien els éssers humans més negatius i ressentits que odiarien l'existència en general i, sobretot, els individus que gaudeixen despreocupadament de la vida.

Educació i Imposició Moral

A través del seu paper educatiu a les escoles, els sacerdots haurien fet creure als nens que són iguals per evitar que els més ben dotats se sentissin orgullosos de les seves capacitats. En comptes de valorar l'orgull, l'alegria o les ganes de destacar, ensenyarien a ser humils i a sentir compassió pels qui pateixen més.

Implicacions Polítiques

Els valors de la igualtat o la compassió, propis de la moral judeocristiana, també estarien darrere de la tradició política democràtica en general i socialista en particular, o de la defensa de la igualtat entre homes i dones.

LLIBRE SOBRE VERITAT I MENTIDA EN SENTIT EXTRAMORAL

La Realitat i el Coneixement Sensible

Segons Nietzsche, l'únic coneixement que tenim de la realitat és el que ens arriba a través dels sentits: una imatge en què dominen la diversitat i els canvis, semblants als somnis. Aquesta imatge no és una còpia, sinó el resultat d'entrar en contacte amb la realitat, que Nietzsche caracteritza com una X inestable i indefinible o enigmàtica (la cosa en si). Per tant, no sabem com és la realitat.

El Procés Metafòric del Llenguatge

Nietzsche diu que les paraules i els conceptes provenen d'un procés metafòric:

Estimulació nerviosa → imatge o sensació

Imatge → paraules-so

Paraules → conceptes

Nietzsche utilitza la noció de metafora en un sentit molt ampli com a desplaçament de sentit que inclou el caràcter involuntari o la relació de semblança entre realitats del mateix tipus. Per exemple, la paraula "fulla" comença descrivint unes realitats concretes i materials, però pel fet d'anar usant la mateixa paraula es transforma en concepte.

La Llei com a Antropomorfisme

Si les paraules ens són útils per anomenar i descriure la realitat, la noció de llei és útil per explicar el que passa en el món. Però aquesta noció de llei, segons Nietzsche, és una forma d'antropomorfisme, és a dir, agafar una característica humana i aplicar-la a la realitat no humana del món natural.

El Coneixement com a Ficció Útil

Per ell, el coneixement és una ficció útil elaborada des de la perspectiva humana que serveix per orientar-nos en el món, mitjançant metàfores o antropomorfismes. Segons aquest perspectivisme, si un mosquit pogués elaborar coneixement, passaria que el món és tal com li sembla des de la seva perspectiva.

Crítiques al Coneixement Occidental

Nietzsche realitza diverses crítiques a la manera d'entendre el llenguatge i el coneixement que ha dominat la tradició occidental. Totes tenen comú que denuncien que són resultats d'una actitud de ressentiment:

H4: Valoració del Coneixement Conceptual

• S'ha valorat més el coneixement conceptual que el sensible. Això interessaria creure-ho des d'una actitud de ressentiment perquè els conceptes igualen allò que és desigual, i això de dues maneres:
  • Els conceptes donen una imatge més estable i ordenada del món, ja que es marginen les diferències i els canvis de les realitats que percebem.
  • El coneixement conceptual permet escapar de la pròpia singularitat i igualar-se a altres homes, perquè els conceptes són els mateixos per a tothom, mentre que les sensacions són particulars. Això facilita la comunicació entre els homes.

H4: Origen Extramundà dels Conceptes

• En la tradició occidental, els conceptes tindrien un origen fora d'aquest món. Es creu que el seu significat té una existència pròpia al marge d'aquest món i que seria el model original. Això, segons Nietzsche, seria resultat d'una actitud de ressentiment cap a aquest món, perquè es creu que n'hi ha un altre superior que seria l'origen de les característiques d'aquest.

H4: Objectivitat del Coneixement

• Es creu que els éssers humans poden reconèixer la realitat d'una manera objectiva. Segons Nietzsche, interessaria creure-ho des d'una actitud de ressentiment perquè amaga allò que és enigmàtic. Per ell, les veritats són il·lusions que s'han oblidat que ho són.

H5: Home Racional vs. Home Intuitiu

Al final del llibre, Nietzsche contraposa l'home racional a l'home intuïtiu, a qui li agrada crear metàfores i que no sacrifica o menysprea les sensacions del moment en funció de la cerca d'una veritat futura o igual per a tothom.