Anàlisi Gramatical i Històrica: Ròmul, August, Virgili i Numa

Anàlisi de Textos Llatins: Història i Gramàtica

La Desaparició Mística de Ròmul

Dutes a terme aquestes obres, mentre Ròmul presidia l’assemblea en una esplanada, de sobte una tempesta amb gran brogit va cobrir el rei amb un núvol espès i va privar l’assemblea de la seva visió; i després Ròmul ja no va ser a la terra. El jovent romà, quan va veure buit el setial reial, va mantenir el silenci.

Anàlisi Gramatical del Fragment de Ròmul

• La conjunció Cum introdueix una oració subordinada adverbial amb valor temporal causal.

La Moderació i la Vida Modesta de l'Emperador August

És conegut que August va ser molt moderat i sense sospita de cap vici. Va viure primer al costat del Fòrum Romà en la casa que havia estat de l’orador Calb; després al Palatí en unes estances modestes, en les quals hi havia uns petits pòrtics i unes habitacions sense cap marbre ni paviment luxós. I durant quaranta anys va romandre en el mateix dormitori a l’estiu i a l’hivern.

Estructura Sintàctica del Text d'August

• Augustum continentissimum fuisse és una estructura anomenada d’infinitiu no concertat.
• Augustum fa la funció de subjecte de fuisse.
• L’antecedent de quae és domo; ho és perquè és l’únic mot de l’oració principal amb el qual concorda en gènere i nombre.

Virgili: De Màntua a Nàpols

Virgili fou mantuà. A Màntua i en diferents llocs es va dedicar a les lletres: després, en haver perdut els camps del seu pare, va anar a Roma i amb el seu enginy es va procurar el favor d’August, dels líders (principum) i de tot el poble. Finalment va sucumbir a la naturalesa [va morir] a Bríndisi i, per ordre d’August, els seus ossos van ser traslladats a Nàpols –tal com ell mateix va desitjar– i enterrats a la via de Putèols.

Anàlisi Morfosintàctica del Fragment de Virgili

• Principum és genitiu plural i fa la funció de complement del nom fauorem.
• Ossa és nominatiu plural i fa la funció de subjecte de translata sunt.

Numa Pompili: Organitzador del Culte i la Justícia

A Ròmul el succeeix Numa, que els romans van anar a buscar a causa de la fama de la seva rectitud. Ell va ensenyar-los els sacrificis i les cerimònies i tot el culte als déus; ell va crear els pontífexs, els àugurs i la resta de sacerdocis i va distribuir l’any en dotze mesos. Finalment va encaminar el poble violent per tal que governés l’imperi amb rectitud i justícia.

Funció Sintàctica de Numa i Quem

• Numa és el subjecte de succedit i quem és el complement directe de petiuerunt.
• És una oració subordinada adjectiva o de relatiu introduïda pel pronom quem, l’antecedent del qual és Numa.