Anàlisi d'El gronxador de Fragonard: Estil, iconografia i context històric

El gronxador de Fragonard

El gronxador és una obra emblemàtica de Jean-Honoré Fragonard, representativa de l'estil rococó. A continuació, s'analitzen diversos aspectes d'aquesta pintura:

Cronologia i estil

• Cronologia: 1766
• Estil: Rococó
• Autor: Jean-Honoré Fragonard
• Tècnica: Oli sobre tela
• Localització: Wallace Collection (Londres)

Elements plàstics

Destaca la gamma de verds i grocs utilitzada per representar la vegetació, amb una àmplia varietat de matisos que abasten tota la tela. El rosa i el blanc del vestit de la noia contrasten harmoniosament amb els colors circumdants. La pinzellada és ràpida i espontània, i l'artista explota les possibilitats del clarobscur, preferint suggerir en lloc de representar. La llum, que prové d'una clariana entre el fullatge i els núvols, il·lumina la noia que es gronxa.

Composició

Fragonard estructura les tres figures humanes en forma de triangle, amb el vèrtex al cap de la noia. La diagonal formada per les cordes del gronxador i el braç estirat del jove es contraposa a les cordes que l'home de la dreta utilitza per guiar el gronxador, accentuant la forma triangular. La noia mira amb candidesa el jove, que l'observa amorosament. La coqueteria de l'escena es veu reforçada per la sabata que surt llançada.

A l'altra banda, un home més madur guia les cordes del gronxador, observant la noia. L'escena té lloc en un paratge ple de vegetació, ornamentat amb figures escultòriques, dues de les quals semblen observar la noia, mentre que l'altra té els ulls tancats.

Context històric i influències

Fragonard va ser un dels pintors preferits de la cort de Lluís XV i Lluís XVI, conegut per les seves imatges amoroses de colors delicats, sovint situades en jardins i alcoves. El seu estil inicial es va desenvolupar sota la influència del seu mestre Boucher, famós per les escenes pastorals i mitològiques plenes de sensualitat i alegria.

Després d'estudiar durant sis anys a Itàlia, va rebre la influència del venecià Tiepolo. Inicialment, la seva temàtica era religiosa i històrica, però a partir del 1765, l'estil rococó, de moda a França, va determinar la seva pintura, aportant-li més alegria i frivolitat. El coneixement dels pintors flamencs (Rubens, Hals...) també va contribuir al desenvolupament del seu art.

Amb l'arribada de la Revolució Francesa, la noblesa, la seva clientela habitual, va perdre la posició social i econòmica, deixant de fer-li encàrrecs. Malgrat l'ajuda de David, el pintor més representatiu del neoclassicisme, Fragonard no va poder adaptar-se a l'art dels nous temps.

La temàtica de les seves obres el va convertir en un precursor dels romàntics, i la seva pinzellada ràpida i solta, dels impressionistes.

Iconografia i significat

Iconografia: Des del gronxador, una noia amb un vestit rosa llança una sabata cap a un jove que l'observa atentament, mentre un home impulsa el gronxador.

Significat: Les escenes galants de Fragonard, com El gronxador, eren banals i tòpiques, però reflectien fidelment la societat elitista del segle XVIII. El moviment pendular del gronxador pot interpretar-se com un símbol de la inconstància dels sentiments femenins. Aquestes escenes i la seva clientela, la noblesa, tenien els dies comptats amb la Revolució Francesa a les portes.

S'ha dit que El gronxador va ser una obra encarregada per un jove noble. A més d'aquest quadre, Fragonard en va fer un altre d'igual nom i de motiu semblant, exposat a la National Gallery of Art de Washington, datat del 1776.

Funció

Té una funció decorativa.