Anàlisi de l'Habitació Vermella de Henri Matisse

Habitació Vermella. Henri Matisse

1. Documentació general

Catalogació: Habitació Vermella, obra subtitulada Harmonia en vermell. 1908. Ermitage, St. Petersburg. Henri Matisse.

Aspectes bàsics: Oli sobre tela.

2. Anàlisi formal

Composició: Basada de forma clara en el cromatisme, element plàstic essencial sobre el qual es disposen les línies corbades dels elements representats que esquitxen la superfície vermella.

Espai – Volum: La perspectiva i el volum destaquen com la uniformitat cromàtica ha fet desaparèixer quasi totalment la profunditat a la major part de l’obra, generant així un clar efecte de bidimensionalitat.

Tot i això, es manté una certa sensació de profunditat i perspectiva en el marc de la finestra o a la mateixa cadira que hi ha al davant.

Aspectes plàstics: Cal destacar la preeminència del color, aquest color vermell molt intens que recobreix sense gaire diferenciació ni matisos la major part del quadre, proporcionant un efecte de calidesa i d’arbitrarietat en la representació, ja que aquesta ha quedat sotmesa al cromatisme intens aplicat amb una pinzellada homogènia, uniforme, sense traços personals. Altres colors bàsics com verds i blaus completen en menor mesura la composició cromàtica. L’altre element a destacar és la línia ondulant i recargolada que proporciona ritme a tota la composició i reforça la sensació de decorativisme que impregna tota l’obra.

Tractament de les formes: Parteix d’una realitat coneguda, l’interior d’una habitació on hi ha una dona i, a través de la finestra, podem observar un paisatge exterior. Però es tracta d’una realitat transfigurada, modificada, interpretada i recreada.

Ritme i l’expressivitat: Hi ha un clar impacte cromàtic a partir de l’harmonia que genera el color vermell amb taques grogues, blaves, etc., sense cap dramatisme o angoixa, sinó més aviat un afany decorativista.

Estil: pintura fauve des del punt de vista plàstic per: Predomini del color, intens, pla i en ocasions arbitrari. Representació apassionada, colorista, amb independència de l’objecte. Línies negres gruixudes. Tendència al decorativisme. La seva expressivitat es basa en el color i no en el gest o el dramatisme. Temes: interiors, paisatges, persones, natures mortes amb fruita abundant.

El fauvisme és, per tot això, un “isme” hereu de Van Gogh (colors intensos) i de Gauguin (colors plans i arbitrari).

3. Interpretació

Des d’un punt de vista iconogràfic: Sembla clar que ens trobem davant la representació personal de l’interior d’una habitació en la qual una dona es troba al costat d’uns objectes sobre una taula, mentre per la finestra es pot observar un paisatge natural amb alguna edificació. Per tant, es tractaria d’una temàtica quotidiana sense una iconologia transcendent; més aviat al contrari, l’artista defuig qualsevol interpretació transcendent o simbòlica.

Encàrrec i recepció: No respon a cap encàrrec.

Funció: Centrada bàsicament en el desenvolupament d’un llenguatge plàstic personal i en una clara intencionalitat decorativa.

Marc històric i cultural:

4. Conclusió: Obra fauve, hereva de Van Gogh i Gauguin, que mostra el caràcter efímer dels ismes, tot i que el fauvisme va tenir influència en l’expressionisme, per la força dels colors com a mitjà expressiu i la creació de camps de colors per interpretar la realitat.