Anàlisi de l'Habitació Vermella de Matisse
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,67 KB
L'Habitació Vermella
Henri Matisse (1869-1954)
1908 - Fauvisme - Costumista
Tècnica i suport: Oli sobre tela
Dimensions: 38 x 55 cm
Localització: Museu de l'Ermitage (Sant Petersburg, Rússia)
Context Històric
El context històric que emmarca aquesta obra va ser un de molt convuls. Destaquen la rivalitat entre les potències europees pel domini de les colònies, la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa i el posterior naixement i ascens dels feixismes. L'estat de crisi mundial va fer revitalitzar l'art, que reaccionava contra les injustícies socials que envoltaven l'artista. Neixen així les avantguardes del segle XX, que poc tingueren en comú amb els estils del passat. La pintura prengué un caràcter innovador.
Anàlisi Formal
Descripció: Menjador burgès amb una dona que para la taula. Hi ha una finestra amb un paisatge verd i a la llunyania s'observa una casa rosa.
Gama Cromàtica: És reduïda (vermell, blau, verd...) però transmet una gran intensitat. Com a bon fauvista, Matisse coneixia la Teoria del Color, i és per això que en el quadre trobem colors complementaris, especialment el blau amb el vermell.
Llum: La manca de tot tipus de llum fa que no es projecti cap ombra, cosa que priva el quadre de profunditat i d'efecte tridimensional, tal com veiem a la finestra, que gairebé sembla un quadre.
Ritme: El dibuix també té un pes important en l'obra: es basa en línies corbes, sinuoses i gruixudes que donen dinamisme a l'obra. A més, descompon la forma, tornant-la contrària al naturalisme.
Estil: El fauvisme va ser el primer moviment d'avantguarda que començà a trencar amb la tradició. Va estar molt influenciat per l'art negre africà i per les exposicions retrospectives fetes a París a inicis del segle XX.
Interpretació
Significat: L'Habitació Vermella apel·la a la part emotiva de l'espectador a través del color. L'esteticisme que presenta, plasma una imatge tranquil·la i relaxada, adient per deixar de pensar en les angoixes que es trobaven en el món real de l'època.
Funció: Estètica.
Models i Influències
Matisse rep influències del seu mestre, Gustave Moreau, i dels postimpressionistes tals com Gauguin i Cézanne que ja mostraven indicis d'innovació. Matisse també es va fixar en les miniatures perses i en l'art islàmic. Va estar sempre molt inspirat pel món oriental.