Anàlisi de Henry Levin sobre els Vouchers en l'educació
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,14 KB
1- Imagina un debat perspectiva institucional/teoria capital/marxista en relació a l'economia, societat, educació
2- Quin anàlisi faria Henry Levin en termes de llibertat d'elecció, eficiència, productivitat, equitat d'un sistema de vouchers. Si els vouchers són universals, amb fi de lucre, copago permès, mateix monto o diferencial, selecció d'alumnat permès.
Henry Levin, no només té en compte l'acadèmic, per això realitza un marc analític comprensiu per avaluar sistemes que produeixin segregació. Llavors utilitza 4 criteris d'avaluació.
Llibertat d'elecció:
Diu que hem de garantir la llibertat d'elecció perquè és un dret familiar. Aquest criteri es refereix als drets de les famílies a escollir escoles pels seus fills en base als seus valors, filosofia educativa, religió i perspectives polítiques. Posa un gran èmfasi en els beneficis privats de l'educació i la llibertat per garantir que les escoles escollides siguin consistents amb les pràctiques de criança dels fills.
Eficiència econòmica:
Maximització dels resultats educatius per qualsevol restricció de recursos financers. Defensores Vouchers: suposen que la competència del mercat entre les escoles crea forts incentius, no només per satisfer les necessitats dels alumnes, sinó per millorar la productivitat.
Equitat:
Recerca de l'equitat en l'accés a les oportunitats educatives, recursos i resultats per gènere, classe social, raça, llengua i ubicació geogràfica dels estudiants. Qüestionen els Vouchers diuen que crearan desigualtat, perquè els pares amb més educació i ingressos estaran millor informats i tindran majors recursos com l'accés al transport.
Cohesió social:
Incorpora un propòsit públic important de l'escolarització en una societat democràtica. Aquests alumnes arriben preparats a l'edat adulta no només a nivell acadèmic, sinó que siguin participants a les institucions socials, polítiques i econòmiques.
Un cop definits els criteris de Levin, duré a terme un anàlisi d'aquest si els Vouchers fossin universals, amb fi de lucre, acceptin copago, es doni a la mateixa quantitat i s'accepti la selecció de l'alumnat.
Si els vouchers fossin universals hi hauria més desigualtats a l'hora d'escollir centre, ja que les famílies amb més educació tenen més coneixements i capacitats a l'hora d'escollir centre pels seus fills. El problema que hi ha en acceptar el fi de lucre és que el que sobra en comptes d'invertir-lo en el projecte i millorar la qualitat educativa s'ho emporten els propis propietaris del centre. Pel que fa a l'acceptació de copago, no crearà equitat ja que, ja no hi haurà igualtat d'elecció, ja que les famílies amb més capital econòmic utilitzaran el voucher i part dels seus diners per accedir a les millors escoles privades o concertades. Si el voucher es proporciona la mateixa quantitat per a tots, deixa d'existir equitat, i segueix tenint més opció d'elecció els que ja parteixen d'un capital econòmic elevat. Per últim si hi ha selecció de l'alumnat, deixa d'existir la competència per satisfer les necessitats dels alumnes i millorar la qualitat educativa. I s'utilitza aquesta competència pels interessos del centre.
Com a reflexió final, un sistema de vouchers en aquestes condicions, el que faria seria crear i potenciar la segregació escolar. Llavors eliminaríem tots els factors que nombra Levin, no hi hauria llibertat d'elecció, ni eficiència econòmica, ni equitat, ni cohesió social.
Per tant, no existeix un sistema òptim que proporcioni resultats màxims en els quatre criteris. Per últim, l'elecció de les característiques del disseny dependrà de les preferències i valors específics transmesos a través de les institucions democràtiques. Qui atorga un gran valor a la llibertat d'elecció probablement estaran disposats a sacrificar algunes disposicions d'equitat i cohesió social, per el contrari qui doni gran valor a la cohesió social estaran disposats a sacrificar part de la llibertat d'elecció a través de l'establiment d'un nucli curricular comú i altres característiques estandarditzades de l'escola.