Anàlisi de "Història del Soldat" de Rosselló-Pòrcel

Història del Soldat: Anàlisi del Poema (Imitació del Foc)

Introducció a Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Aquest poema, inclòs en el recull Imitació del foc (1938), va ser escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel, nascut el 13 d'agost de 1913 a Ciutat de Mallorca. El poema està dedicat al seu amic Ramon Nadal.

D'origen humil, Rosselló-Pòrcel va fer estudis primaris al col·legi dels pares teatins i l'any 1923 va ingressar a l'Institut de Palma, on va ser alumne de Gabriel Alomar, el qual li va encomanar l'interès per la literatura i l'animà a col·laborar a la premsa local. Va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres, de la qual es va llicenciar amb premi extraordinari. Va ser un poeta i traductor mallorquí destacat.

Tema Central

El tema principal d’aquest poema és el dels amors d’un soldat.

Estructura Interna i Desenvolupament

1. Primera estrofa: Ambientació atemporal i irreal. L'acció se situa en un lloc indefinit, confirmat per la frase “naixia la Primavera”, que pot referir-se als inicis preexistents o simplement a quelcom impossible de situar en un marc temporal. A més, aquesta frase també serveix per relacionar l'estrofa amb la infància i els primers anys de vida, al·ludint al verb “néixer”.

2. Segona estrofa: Més extensa que la primera, però més curta que la tercera (establint un paral·lelisme amb les etapes de la vida: infància-joventut-maduresa). S'hi tracta un conjunt de dies de forma consecutiva que dóna un aspecte de rutina i reiteració, utilitzant verbs en present d’indicatiu que denoten la repetició d’aquestes accions preses com a hàbit. Aquesta rutina consisteix a sortir cada dia a diferents llocs i enamorar-se de diverses noies en llocs diferents: la plaça, la cantonada, la fira, l’hostal. Amb la frase “febres de maig duren tot l’any” es refereix al fervor de l’enamorament efímer juvenil.

3. Tercera estrofa: La veu poètica es desperta el diumenge al matí després d’haver passat la nit amb noies diferents cada cop, que el desitgen (“totes volen anar amb mi”), i ell ha de partir per no ser enxampat pels marits, a qui compadeix i en certa mesura satiritza: “el cul del meu cavall, només veureu de mi, ai els marits!”

4. Quarta estrofa: De només tres versos, la veu poètica assenyala els diversos camins que ara emprendrà per conèixer altres dones, a les quals espera “amb esperança”.

5. Darrera estrofa: Ja es parla d’Ascensió, que representa fer realitat aquests camins iniciats i, per tant, trobar uns nous amors amb els quals complaure’s.