Anàlisi històrica i artística del grup escultòric Laocoont

Laocoont i els seus fills

• Autor: Atribuïda a Agesandre i els seus fills, Polidor i Atenodor de Rodes.
• Cronologia: Original (s. III-II a.C.?), còpia (s. I d.C.).
• Tipologia: Grup escultòric.
• Forma: Escultura exempta (volum rodó).
• Material: Original en bronze; còpia en marbre.
• Tècnica: Original a la cera perduda; còpia mitjançant talla.
• Cromatisme: Monocroma.
• Dimensions: 2,42 m.
• Estil: Grec hel·lenístic.
• Tema: Mitològic.
• Localització original: Descoberta entre les ruïnes del palau de Neró (Domus Aurea), a Roma, l'any 1506.
• Localització actual: Roma, al pati del Belvedere dels Museus Vaticans.

a) Context cronològic, històric i cultural

El grup escultòric del Laocoont i els seus fills va ser trobat l'any 1506 entre les restes de la Domus Aurea (palau de l'emperador Neró), a Roma.

Després de diversos estudis, s'ha considerat que es tracta d'una còpia romana en marbre, realitzada al segle I d.C., d'un original possiblement en bronze, atribuït a Agesandre i els seus dos fills, Polidor i Atenodor, de l'escola de Rodes, realitzat al segle III o II a.C.

S'ha arribat a aquesta conclusió perquè el nom d'aquests tres escultors estava gravat en un grup escultòric molt semblant al Laocoont, trobat entre còpies romanes en marbre que representaven esdeveniments de l'Odissea d'Homer, en una cova que havia estat la sala de banquets d'estiu de l'emperador Tiberi a Sperlonga, a prop de Nàpols, datades al segle I d.C.

Cronològicament, hem d'ubicar l'obra original dins del període hel·lenístic, que es va iniciar amb Alexandre el Gran (336-323 a.C.) i va acabar quan Roma es va imposar a tota la Mediterrània (circa 31 a.C.).

La mort sobtada d'Alexandre l'any 323 a.C. va fragmentar l'Imperi macedoni en diversos regnes:

• Dinastia ptolemaica: A Egipte, amb capital a Alexandria.
• Dinastia selèucida: A Síria, amb capital a Antioquia.
• Dinastia antigònida: A Macedònia i la Grècia central.
• Dinastia atàlida: A Anatòlia, amb capital a Pèrgam.

Tanmateix, la divisió del món hel·lenístic era més complexa; a banda de les monarquies principals, van existir altres regnes menors però rellevants.

La civilització hel·lenística va ser el resultat de la fusió de les cultures de Grècia i l'Orient Pròxim, i els principals centres culturals es van expandir fora de Grècia, consolidant-se a Pèrgam, Rodes, Antioquia i Alexandria.