Anàlisi d'Imatges Surrealistes: Dalí, Kertész i Metodologia

Anàlisi d'Imatges Fotogràfiques: Surrealisme i Interpretació

Imatge D: El fenomen de l’èxtasi, Salvador Dalí, 1933

Imatge E: Dubo, Dubon, Dubonnet, André Kertész, 1934

2.1 Metodologia d'Anàlisi d'Imatges

Per a una anàlisi exhaustiva d'una obra visual, es proposen els següents nivells d'estudi:

• Identificació de l'obra: Autor, títol, època, data, país, emplaçament.

• Nivell Denotatiu: Descripció Objectiva de la Imatge

  Com és la imatge? Fotografia, fotograma, collage fotogràfic, etc. Inclou:

  • Mides, material de suport, procediment d'execució.
  • Recursos tècnics que es puguin deduir.
  • Elements del llenguatge visual i plàstic: forma, mida, color, textura.
  • Valors estructurals.
  • Organització de l'espai: enquadrament, planificació, indicadors de profunditat (perspectiva), posició d'elements, composició.
  • Il·luminació: direcció, intensitat, efecte.
  • És una imatge representativa? Quin és el tema? Pertany a algun gènere establert? Quin grau d'iconicitat té?
  • A quin estil, moviment, escola, grup o tendència artística podria pertànyer?

• Nivell Connotatiu: Interpretació i Valors Expressius

  Quins valors expressius transmet la imatge en relació amb:

  • Els elements del llenguatge visual.
  • Els materials i tècniques utilitzades.
  • L'estructura compositiva.
  • El significat temàtic.

  Valors semàntics i expressius:

  • En quin context es produeix la imatge?
  • Quina funcionalitat/s comunicativa/es compleix?
  • Quines sensacions, idees i/o significats simbòlics transmet?
  • Records i associacions que provoca.
  • Presència de símbols culturalment establerts.
  • Conclusions de l'anàlisi.

2.2 Anàlisi Específica d'Imatges Surrealistes

Imatge D: El fenomen de l’èxtasi (Salvador Dalí, 1933)

Aquesta obra representa el surrealisme tècnic o la fotografia manipulada. Dalí utilitza l'acoblament de fotografies per crear una sensació d'irracionalitat per acumulació. El fenomen de l’èxtasi és una reminiscència de l'escriptura automàtica provocada per André Breton. Evoca el poder de la mirada i de l'oïda (representats pels primers plans de cares i pels detalls d'orelles) i la identitat individual en la multiplicitat anònima.

Imatge E: Dubo, Dubon, Dubonnet (André Kertész, 1934)

Aquesta fotografia exemplifica el surrealisme "trobat". Des de la seva aparició, la rapidesa i la manejabilitat de la càmera de 35 mm van permetre als fotògrafs capturar moments imprevistos, arbitraris i sense estructurar. Això va possibilitar retratar ciutadans ordinaris sense la formalitat de l'estudi. Els personatges anònims que veiem en aquesta fotografia de Kertész estan envoltats d'anuncis, en una combinació lògica i fantàstica alhora. La mirada del fotògraf és tendre i, al mateix temps, inhumana.