Anàlisi de "Els Jugadors de Cartes" de Cézanne: Estil i Interpretació

Expressivitat i Dinamisme

No hi ha gaire expressió, però els dos personatges donen sensació de concentració i atenció. L'home de la pipa sembla més segur i amb més experiència que el més jove, que es veu més insegur. El fet de dividir l'escena en dues parts intensifica la confrontació.

Moviment i Composició

El quadre és força estàtic. La concentració i l'atenció es poden percebre, però l'escena és quieta. Hi ha algunes corbes i diagonals que aporten un moviment més relaxat i menys estàtic.

Tractament de la Figura Humana

El quadre és figuratiu i no idealitzat. Els objectes es poden reduir a formes geomètriques regulars.

Estil Artístic: Postimpressionisme de Cézanne

L'estil és el Postimpressionisme. Presenta característiques impressionistes, com el predomini del color, però no només es vol captar la llum, sinó també l'expressió. Està a mig camí entre l'Impressionisme i l'Expressionisme. Es dona més importància al dibuix que a l'Impressionisme.

El quadre conté característiques pròpies de Cézanne, com la reducció dels objectes a figures geomètriques regulars.

Antecedents Artístics

L'Impressionisme. L'autor va començar pintant a l'aire lliure i va ser molt amic de Pissarro. Posteriorment, va buscar un camí més personal i va començar a utilitzar les figures geomètriques.

També es va interessar per obres de l'Escola Veneciana i autors com El Greco, però no van influir gaire en la seva obra.

Influències Posteriores

El Cubisme i el Fauvisme.

Interpretació i Simbolisme de l'Obra

Tema Principal

És un quadre costumista que representa dos homes jugant una partida de cartes.

També hi ha altres possibles interpretacions. Es diu que l'home més gran podria representar el pare de Cézanne, que estava en contra de la seva vocació artística per l'estil de vida que suposava. Aquest s'estaria enfrontant al seu fill. Una altra possible interpretació és que ambdós personatges són el mateix pintor: el de l'esquerra, el seu costat més assenyat, enfrontat al seu costat més rebel.

Per pintar l'home més gran, es diu que es va inspirar en el jardiner del seu pare.

D'aquest mateix quadre en va fer cinc versions, on canviava el nombre de personatges i el decorat. Cada vegada el dibuixava més simplificat.

Funció de l'Obra

En aquesta època, els quadres es feien per vendre. No s'acostumaven a pintar per un encàrrec previ, sinó que l'autor pintava el que volia per vendre-ho posteriorment. Hi ha una funció estètica i també experimental, manifestada en la reducció dels objectes a figures geomètriques. Es volia trobar un nou llenguatge artístic.