Anàlisi de 'El Jurament dels Horacis' de Jacques-Louis David

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,9 KB

Fitxa tècnica

Títol

El Jurament dels Horacis

Autor

Jacques-Louis David

Cronologia

1784

Tècnica

Oli sobre tela

Estil

Neoclàssic

Tema

Literari

Localització

Museu del Louvre (París)

Biografia de l'autor

Jacques-Louis David va ser un dels màxims exponents de la pintura neoclàssica. Va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris i participà en la Revolució de 1789.

Context històric i cultural

Històric

1784. Regnat de Lluís XVI. Període convuls i d'agitació social, cinc anys abans de la Revolució Francesa (1789). Consolidació de la classe burgesa. Procés d'industrialització.

Cultural

Il·lustració, enciclopèdia: d'Alembert i Diderot. A Espanya: Carles III.

Anàlisi formal

El Jurament dels Horacis és una pintura a l'oli, la tècnica pictòrica on el suport és una tela tensada en un bastidor amb una preparació específica i l'aglutinant del color és l'oli, normalment de llinosa. Forma tancada o dibuixística.

Destaquen els colors brillants i clars com el vermell, gris i ocres i les tonalitats fosques per al fons. El vermell a la túnica simbolitza la passió, el jurament i la sang. Pel que fa a la llum, entra per l'esquerra i il·lumina els germans, pares i dones, projectant sobre el sòl ombres que provoquen contrastos de clarobscurs.

El quadre mostra una gran claredat compositiva: la disposició dels personatges es distribueix de manera geomètrica: els fills i el pare s'emmarquen en un rectangle, les dues dones i els nens estan dins de triangles. La composició és tancada o centrípeta on cada figura o grup estan distribuïts en l'espai arquitectònic format per les tres arcades. Cal destacar el predomini de la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins, també s'aprecia una clara subordinació del color al dibuix.

Hi ha una clara sensació de profunditat creada per l'enrajolat del terra, les parets laterals i els capitells configuren la piràmide visual de la perspectiva lineal amb un punt de fuga central.

Antecedents i influències posteriors

La cultura i l'art clàssic, especialment el de Roma, són el punt de referència de l'obra neoclàssica. La llum clara és d'inspiració del gran pintor barroc, Caravaggio. L'autor d'El Jurament dels Horacis influí en l'obra dels seus deixebles com Ingres o Gros.

Estil i relació amb obres similars

El neoclassicisme arriba a la seva plenitud. David és qui acabà de consolidar els trets que caracteritzaran l'estil neoclàssic: l'ordre compositiu simple, l'equilibri cromàtic i el predomini del dibuix (línia) sobre el color. La temàtica clàssica amb temes històrics i retrats de personatges importants de l'època.

Cal destacar obres com El rapte de les Sabines, de temàtica romana, o l'obra Brutus.

Anàlisi conceptual: significació i funció

El quadre presenta l'escena dels tres germans Horacis que juren davant el seu pare lleialtat a l'estat i la seva disposició per morir en la seva defensa, segons la narració Ab Urbe Condita, de Titus Livi, recollida pel dramaturg Pierre Corneille en el seu Horace. Aquests tres germans van lluitar, al segle VII aC, contra tres altres germans, els Curiacis, de la ciutat d'Alba Longa. L'únic que sobrevisqué fou un dels Horacis. La seva germana Camil·la plorava la mort del seu promès, un dels Curiacis, de manera que el seu germà la matà perquè lamentava la mort d'un enemic de Roma.

Funció

Propagandística. David va reflectir el culte a les virtuts cíviques més estrictes de l'autosacrifici, l'honor i la lleialtat, personificades en l'actitud dels Horacis. Alguns van veure reflectit en el quadre el profund sentiment del deure a la pàtria.

Entradas relacionadas: