Anàlisi de 'El Jurament dels Horacis' de Jacques-Louis David

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,66 KB

Dades bàsiques

  • Autor: Jacques-Louis David
  • Títol: El Jurament dels Horacis
  • Cronologia: 1784-1785
  • Material i suport: Oli sobre tela
  • Mides: 330 x 425 cm
  • Ubicació original: Encàrrec del senyor d'Angivillier per al rei Lluís XVI
  • Ubicació actual: Museu del Louvre, París

Descripció formal

Iconografia

Durant l'època de l'antiga Roma, la ciutat d'Alba Longa pretenia imposar-se al Laci. Per no provocar una guerra, es va decidir que tres germans d'una família important de cada bàndol lluitessin entre ells, i la victòria determinaria el domini de la ciutat representada. L'enfrontament va ser entre els germans Horacis, de Roma, i els Curiacis, d'Alba Longa.

L'escena representa el moment en què els tres germans Horacis fan el jurament de defensar Roma amb les seves vides davant del seu pare. A la dreta, les dones de la família pateixen. Una d'elles, Camilla, està enamorada d'un dels enemics. Després de la victòria final, en la qual només un dels germans Horacis sobreviu, aquest fet suposarà la supremacia de Roma. La història acaba amb la mort de Camilla a mans del seu propi germà, perquè plorava per la mort del seu estimat enemic.

Funció

Té una funció cívica i estètica, exaltant valors com el patriotisme i el sacrifici.

Composició

La composició és molt meditada, tancada i simètrica. El pare, que sosté les espases, és el centre de l'escena. Els personatges s'agrupen en tres blocs que presenten una forma triangular.

Línies compositives

Destaquen les diagonals rítmiques i les formes triangulars que aporten estabilitat i tensió a l'escena.

Recursos tècnics

La línia predomina sobre el color, que és intens i simbòlic. La perspectiva és molt marcada, com es pot observar a les rajoles del terra. La llum prové de l'esquerra i crea un lleuger clarobscur que modela les figures i dramatitza l'ambient.

Significat de l'obra

Elements propis de l'estil

És considerada la primera gran pintura neoclàssica. Presenta una temàtica molt clàssica, una gran claredat compositiva i un intent de buscar la bellesa física i moral dels protagonistes. Els colors són purs i el dibuix domina sobre la taca de color.

Relació entre forma i funció

Enfront de l'exaltació del present i el decorativisme del Rococó, aquesta obra busca transmetre valors cívics i morals a través d'una estètica austera i solemne.

Iconologia

L'obra emergeix d'un ambient il·lustrat que desembocarà en la Revolució Francesa. L'autor vol enfrontar l'ètica del deure i el sacrifici dels germans amb el món sentimental de les dones, que es mostren abatudes i desconsolades per les pèrdues personals. Es fa una exaltació del sacrifici personal i familiar pel bé de la pàtria.

Relació amb l'època

L'obra s'emmarca en els darrers anys de l'Antic Règim, un període inestable en què l'aristocràcia perdia poder i la burgesia proposava un canvi radical. Els filòsofs il·lustrats importants intentaven canviar la mentalitat de la societat, aconseguint-ho a través de la cultura i l'art.

Transcendència de l'obra

L'autor, Jacques-Louis David, és cabdal en l'evolució de la història de l'art. Amb aquesta obra, trenca definitivament amb l'estil Rococó i inaugura l'època contemporània en la pintura. Va significar una tornada als models clàssics, no només en la forma sinó també en l'evolució dels continguts i la força moral que transmetien.

Entradas relacionadas: