Anàlisi d'El jurament dels Horacis: Jacques-Louis David i el Neoclassicisme

1. Classificació de l'Obra: El Jurament dels Horacis

Títol:

El jurament dels Horacis

Autor:

Jacques-Louis David

Cronologia:

1784

Col·lecció/Localització:

Musée du Louvre, París

Estil:

Neoclàssic

2. Tema de l'Obra: Significat i Fonts

El tema és principalment literari.

• Atribut: Històric o mitològic.
• Fonts literàries: Narracions clàssiques.

3. Descripció i Anàlisi Tècnica

Aquesta secció detalla els elements materials i tècnics de l'obra.

• Elements de suport: Tela.
• Elements tècnics: Oli.

4. Elements Formals i Compositius

L'obra presenta característiques formals i compositives distintives del Neoclassicisme:

• Dibuixístic: Predomini de la línia sobre el color.
• Composició: Tancada, profunda i no unitària.
• Perspectiva: Geomètrica.
• Línia de l'horitzó: Alta.
• Simetria: Composició simètrica.
• Geometria: Predomini de formes rectangulars i triangulars.
• Llum: Natural, projectada des de l'esquerra (fora del quadre).
• Cromatisme: Predominança de colors freds.

5. Antecedents i Influències Posteriors

La cultura i l'art clàssics van ser el punt de referència principal de David, tant des del punt de vista formal com temàtic. També va ser influenciat per l'obra de Rafael, Poussin i Caravaggio.

• De Rafael i Poussin va adquirir la perfecció de la línia i l'ús de composicions equilibrades sobre estructures geomètriques.
• De Caravaggio, va rebre influència en el tractament de la llum.

La seva pintura va ser un punt de referència per a altres pintors neoclàssics; per exemple, l'actitud emocional dels personatges va ser molt copiada.

6. Relacions amb Obres Similars de l'Autor o l'Escola

Amb les obres La mort de Sòcrates i La intervenció de les sabines, comparteix la forma dibuixística, els colors freds, i en totes elles es reflecteixen els sentiments i les emocions dels personatges. Ambdós són temes basats en la cultura clàssica.

7. Diferències amb Solucions Coetànies

8. Funció i Significat de l'Obra

La pintura s'inspira en la tragèdia literària d'Horaci, basada en la Història de Roma de Tit Livi, i es refereix a un episodi del segle VII aC. Es representa el moment en què els tres germans Horacis, fills de Roma, juren davant el seu pare que combatran fins a la mort contra els tres guerrers de la ciutat veïna d'Alba Longa, els germans Curiacis. El guanyador obtindrà el control de la Itàlia central.

En segon pla apareixen tres dones ploroses: Camil·la (una de les germanes, casada amb un dels germans Curiacis), Sabina (germana dels Curiacis, casada amb un germà Horaci) i la mare dels germans Horaci.

David no va voler reproduir un episodi històric, sinó reflectir el culte a les virtuts cíviques més estrictes: l'autosacrifici, l'honor i la lleialtat, personificades en l'actitud dels Horacis.

En l'època, aquesta obra va ser interpretada com una exaltació de les idees revolucionàries i un atac a l'autoritat monàrquica del moment.

9. Context Històric i Artístic

Aquest període històric està determinat per la fi de l'Antic Règim. És el moment històric anterior a la Revolució Francesa, amb un règim absolutista. A nivell econòmic, comença la Revolució Industrial a Anglaterra; i a nivell polític i social, s'inicia la Revolució Francesa. A nivell ideològic i cultural, aquest segle donarà pas a la Il·lustració.