Anàlisi de 'Laocoont i els seus fills': Escultura Hel·lenística

Anàlisi Significativa: Escultures de Kore

Aquestes imatges, que es creu que representaven sacerdotesses, eren majoritàriament ofrenes votives. Es pot seguir l'evolució de la moda a través de les característiques dels vestits i la disposició dels plecs. Aquesta kore en particular duu una túnica dòrica i un pentinat de llargues trenes, típic d'aquestes escultures. Moltes d'elles van ser trobades en un dipòsit de l'Acròpolis d'Atenes, on foren enterrades després de la invasió persa. Les seves dimensions són més reduïdes que les dels kouroi; poques en superen la mida natural.

Laocoont i els seus fills

Fitxa tècnica i context històric

Dades de l'obra

• Autors: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes.
• Cronologia: Segle I aC (escola de Rodes, període hel·lenístic).
• Tipologia: Grup escultòric.
• Material: Marbre blanc (còpia romana d'un original en bronze).
• Tècnica: Talla i trepanat.
• Forma: Exempta.
• Localització original (còpia): Palau de Titus, Roma.
• Localització actual: Museus Vaticans (Pati Octogonal), Ciutat del Vaticà.

Context històric

La mort sobtada d'Alexandre el Gran l'any 323 aC va fragmentar l'Imperi Macedoni en diversos regnes. La cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.

El grup del Laocoont sembla que es va produir a l'illa de Rodes, que es va independitzar de Pèrsia en temps d'Alexandre. Rodes no només va aconseguir defensar la seva llibertat, sinó que va formar un petit imperi que abraçava part de la costa d'Àsia Menor. En aquesta època de riquesa i esplendor, s'hi va desenvolupar una brillant escola d'escultura, de la qual el grup escultòric atribuït a Agesandre i els seus dos fills, Polidor i Atenodor, n'és un màxim exponent.

Estil i característiques generals

Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC).

Característiques generals: L'imperialisme d'Alexandre el Gran (336-323 aC) va deixar pas a l'època hel·lenística. En aquest moment, el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent desprotegit en un món canviant i convuls. Per això desapareix la confiança en els models clàssics, que són abandonats a favor d’una temàtica més rica i diversa. Interessa més representar el que és particular i concret que els tipus generals. La figura humana és tractada en les diferents fases de la vida: de la infància a la vellesa. Hi ha profusió de retrats, sobretot dels personatges públics, amb una marcada psicologia individual. Hi ha preocupació per expressar amb intensitat els estats d'ànim més variats: tristesa, dolor, alegria. En aquest sentit, s'aprofiten les possibilitats dramàtiques dels grups escultòrics, molt abundants en aquesta època.

Anàlisi formal de l'obra

La composició és geomètrica. És un grup escultòric representat de manera frontal i format per tres figures: una de gegantina, la figura principal del sacerdot, masculina i nua, amb un cos d'ancià, que lluita desesperadament per deslliurar-se de dues serps terribles que tenallen els cossos de dos joves, nus també, els seus dos fills. Aquests, col·locats al seu costat, sembla que no tenen prou força per escapar-se'n.

Tant a l'original com a les còpies, les tres figures van nues. De fet, el nu té unes arrels profundes en l'art del poble grec, que es poden rastrejar fins al costum dels atletes, iniciat en l'època arcaica.

El sacerdot està en una postura semisedent, ja que sembla seure damunt un hipotètic altar o seient del qual pengen uns vestits rígids, que ens recorden les estries d'una columna. La peanya escalonada marca el sentit d'horitzontalitat i contribueix a la sensació d'inestabilitat i tensió de l'obra.

És un grup escultòric concebut principalment per a una visió frontal, tot i que presenta un treball detallat en totes les seves parts, característic de l'escultura exempta.