Anàlisi de "Las Meninas" de Diego Velázquez

Las Meninas de Diego Velázquez

Anàlisi i Interpretació

L'obra que comentarem rep el títol de "Las Meninas", encara que el seu primer títol va ser "La família de Felip IV". Es tracta d'un oli sobre llenç realitzat en 1656 pel pintor barroc espanyol Diego Velázquez.

Ens trobem davant d'un retrat de grup a l'interior d'una estada decorada amb quadres a les parets que identifiquem com l'estudi del pintor a l'Alcàsser Reial de Madrid. Apareixen deu figures situant-se íntegrament a la meitat inferior del quadre creant un gran camp visual corresponent a l'estada, camp que s'amplia mitjançant el recurs d'una porta que s'obre al fons. El centre de l'obra l'ocupa la figura d'una nena rossa d'uns cinc anys d'edat que identifiquem com la infanta Margarida.

Als seus costats apareixen dues dames d'honor, conegudes pel nom portuguès de menines que dóna nom a l'obra en el seu conjunt. La menina de l'esquerra, Agustina Sarmiento, s'inclina cap a la infanta per oferir-li en una safata de plata una petita gerra amb aigua. A la dreta se situa una segona menina, Isabel de Velasco.

Davant d'elles, a l'angle inferior dret apareixen dos personatges que pels seus trets identifiquem com bufons, personatges comuns a les corts reals i les comitives de prínceps i reis, que identifiquem com Maria Bárbola i Nicolás Pertusato, qui en una entremaliadura típicament infantil, col·loca el peu sobre un gos mastí tombat amb la intenció de molestar-lo.

Just darrere d'Isabel de Velasco trobem al pintor, Diego Velázquez, qui porta els elements propis del seu ofici, pinzells i paleta, ja que es troba realitzant el seu treball davant d'un enorme llenç del qual només veiem la part posterior. En un pla posterior, entre penombres distingim dos personatges adults que semblen dialogar. Un es tracta d'una dona que s'ha identificat com Marcela Ulloa, senyora d'honor, mentre que l'home amb el que sembla dialogar no ha estat identificat. Al final de l'estada descendint unes escales i emmarcat per la porta apareix José Nieto, aposentador de Palau. A la paret del fons un mirall ens ofereix el reflex de dos personatges que identifiquem com els reis Felip IV i la reina Mariana d'Àustria.

Tractament de la Llum i la Perspectiva

Pel que fa al tractament de la llum en l'obra, l'estada apareix en semipenombra il·luminada per dos focus de llum: una finestra que estaria situada a l'esquerra dels personatges en primer pla, de la qual veiem el lateral del marc, i la porta del fons oberta. Això permet que s'il·luminin els personatges en primer pla i el del fons deixant l'espai intermedi en penombres.

D'altra banda, pel que fa a la perspectiva, el pintor domina la perspectiva lineal de manera que l'habitació forma un espai cúbic les línies del qual convergeixen en un punt de fuga, mentre que també el pintor demostra ser un mestre en el domini de la perspectiva aèria en captar l'atmosfera existent entre els personatges que difumina els contorns de les figures.

Colors i Tècnica

Els colors usats són foscos, sense estridències, dominant els grisos, platejats, blaus foscos i ocres.

Pel que fa a la tècnica, Velázquez utilitza pinzellades llargues i fluides al costat d'altres més curtes i precises que creen tot un seguit d'efectes tàctils com el pelatge del gos mastí, les fustes o les teles dels vestits.

Significat de l'Obra

Respecte al significat de l'obra, Velázquez ens mostra la visita de la infanta acompanyada del seu seguici al taller del pintor per presenciar com aquest retrata els seus pares, els reis, reflectits en el mirall del fons. Així, l'obra sembla mostrar-nos un instant fotogràfic, un moment fugaç congelat en els gestos com la menina que ofereix la gerreta d'aigua o el bufon que col·loca el seu peu sobre el gos.

D'altra banda, el fet que el mateix pintor es representi exercint el seu ofici s'ha interpretat com una reivindicació del propi Velázquez de la condició de la pintura com a art liberal i no com a ofici més propi d'artesà, com era considerada l'escultura, que requeria un esforç físic no necessari per a l'execució de la pintura.

Conclusió

Ens trobem no només davant l'obra més important de Velázquez sinó davant una de les de més transcendència de la pintura espanyola i universal. Aquesta obra mestra de la història de la pintura occidental influirà en molts pintors posteriors, sent reivindicada la figura de Velázquez pels impressionistes com Manet i, posteriorment, per Picasso qui, en 1957, va realitzar una sèrie sobre "Las Meninas" acostant-se al tema de Velázquez des de la nova òptica cubista.