Anàlisi literària: Els dofins i Un enigma i set tricornis

Els dofins

Aquest conte és un soliloqui d'en Miquel. Comença explicant quina bona feina ha fet avui. Segons ell, és un home important i tota la vila estava pendent dels seus actes. En Miquel està molt satisfet de la feina que fa; per tant, creu que ningú podria fer-la millor que ell, i aquesta és la seva màxima preocupació.

Al protagonista d'aquest conte el preocupa que, quan ell sigui l'enterrat, no hi hagi ningú capaç de fer la seva feina tan bé com ell. Tot i que té tres candidats, no creu que siguin capaços d'igualar-lo mai. En arribar l'hora de donar el dol als familiars del mort, ho ha sabut fer amb classe: paraules justes i gestos acuradament escollits. I és que ell es mereix ser el primer, encara que l'acusin de no deixar els altres ser els primers a l'hora de donar el dol. Està tan preocupat per qui ocuparà el seu lloc un cop ell sigui mort, ja que es tracta d'una tasca importantíssima.

Un enigma i set tricornis

A finals dels anys 60, els guàrdies vigilaven els vilatans, els quals no parlaven de temes que els poguessin comprometre. Malgrat estar vigilats, els homes continuaven caçant sense llicència i les tripulacions de llaüts aprofitaven els viatges per fer negocis il·legals.

El text relata que a molts cafès de la vila es jugava al pòquer i es comentaven diversos fets:

• L'apallissament de tres veïns de la vila.
• La situació de l'equip de futbol local.
• La divisió política al camp: a una banda seien els socialistes i a l'altra els republicans d'esquerra.

Els guàrdies civils detenien moltes persones. Hi havia un individu a qui anomenaven “àrbitre pirata”, que feia d'àrbitre i originava conflictes al camp. L'àrbitre pirata, angoixat i sentint-se culpable dels seus fets, es confessa al mossèn de la vila. El futbol servia com a distracció perquè la gent no pensés en els problemes socials.

Aquest home podia decidir el futur de l'equip, impedint que baixés de categoria, i per tant, el de la vila, del país i del món. L'àrbitre pirata tenia por de ser enxampat. El mossèn va demanar ajuda al narrador de la història i li va confessar qui era l'àrbitre pirata. El narrador desvela el seu nom: Cristòfol Vallcorna, i reconeix que ell i el capellà van estabornir el guardià Broca per evitar que acudís a l'últim partit de lliga i així protegir el sergent comandant de post de la vila, l'àrbitre pirata. El capítol acaba amb les reflexions del narrador sobre com reaccionaria la gent si sabés tota la veritat.