Anàlisi Literària i Història de la Literatura Catalana

Conceptes Clau en la Narrativa

Realisme

• L'acció transcorre en un espai geogràfic concret.
• Presència de la realitat quotidiana.

Psicologisme

• Els esdeveniments no interessen per ells mateixos, sinó per la seva repercussió en els personatges.

Simbolisme

• Apareixen motius amb valor simbòlic.

Lirisme

• La lírica ve donada per la tècnica narrativa emprada.

La Narrativa de Quim Monzó

És autor d'uns quants llibres de contes, alguns excepcionals. La millor referència de la seva narrativa és Vuitanta-sis llibres (1999). Quim Monzó és l'autor més important de la narrativa breu actual i es troba dins de la tendència al·legòrica.

Els seus contes són un reflex de la societat contemporània, ja que una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals. Els contes de Monzó sorprenen i pertorben.

Trets i Recursos Literaris

Els trets principals que caracteritzen el seu món narratiu i els recursos literaris que empra són:

• Ambientació urbana: No és una ciutat concreta, sinó abstracta.
• Personatges esquemàtics i anònims: Estan caracteritzats per una obsessió que els inhabilita a comunicar-se amb altres.
• Humor i ironia.
• Elements absurds i fantàstics.
• El recurs a la metaficció o reflexió interna del relat.

La majoria dels contes de Quim Monzó no tenen un argument amb plantejament, nus i desenllaç. La narració es construeix sobre una idea bàsica que s'amplia de forma circular o s'exagera fins a arribar a un final sorprenent, humorístic o sovint ben absurd.

Exemples de Temps Verbals

Passat Anterior:

haguí parlat

Passat Simple:

cantí / cantares

Passat Perifràstic:

vaig parlar

Passat Perfet:

he parlat

Subjuntiu Perfet:

haja parlat

Subjuntiu Plusquamperfet:

hagués parlat / haguesses parlat

La Literatura Catalana sota el Franquisme

El triomf franquista va significar l'inici d'un llarg període de repressió de llibertats i de foscor cultural per a les lletres catalanes. El català va deixar de ser oficial en qualsevol activitat pública. Molts escriptors es van veure obligats a exiliar-se per poder continuar amb la seva tasca.

Períodes Clau:

1939-1946: Màxima Repressió

Època de màxima repressió, de prohibicions, execucions i desaparició de la vida pública de tots aquells que tenien relació amb la defensa de la llengua. Temps d'aïllament cultural.

1946-1955: Liberalització i Renaixement Lent

El final de la Segona Guerra Mundial va significar la liberalització de l'ambient i de la literatura catalana. Van reaparèixer o van sorgir editorials (Moll, Proa 3 i 4). Molt lentament, la llengua va tornar a l'ús literari.

1955-1970: Noves Generacions i Normalització

A finals de la dècada dels 50, van començar a produir dues generacions: aquells escriptors que havien deixat d'escriure i ara tornen a la llum pública, i uns altres que inicien aleshores la seva tasca intel·lectual. Els primers van fer literatura sobre la Guerra Civil. Els més joves van intentar normalitzar la llengua i arribar a una entesa entre la ideologia marxista i cristiana.