Anàlisi Literària: Rodoreda, Beckett, Teatre de l'Absurd i Lingüística

Mirall Trencat (Mercè Rodoreda, 1974)

Mercè Rodoreda (1974) era una gran admiradora de Proust.

Estructura i Temes

L'obra segueix l'esquema clàssic: Plantejament, Nus i Desenllaç. Cada part comença amb una cita significativa.

Primera Part: El Secret

• Temes principals: El secret i l'ascens social.
• Esdeveniments clau: L'amor entre Salvador Valldaura i Bàrbara, el secret de la filla d'Eladi (Maria), la mort de Jaume, l'agulla de brillants.
• Aparició de tres generacions de personatges:

1. Teresa (ascens social) i Sofia.
2. Sofia, Eladi i Jesús (fill de Teresa).
3. Jaume (que mor), Maria i Ramon.

Segona Part: Els Records i la Crisi

Importància dels records. Crisi quan Ramon i Maria descobreixen que són germans.

Tercera Part: L'Ensorrament

Ensorrament del món de riquesa. Quan Sofia torna de París, veu la torre abandonada i decideix vendre-la per construir pisos.

Tot Esperant Godot (Samuel Beckett)

L'argument és senzill i repetitiu: dos rodamons esperen l'arribada de Godot, figura que la crítica sovint relaciona amb Déu. Només deixen passar el temps.

Estructura i Simbolisme

La història es repeteix cíclicament en els dos actes, que són paral·lels. En tots dos actes apareixen Pozzo (el domador) i Lucky (la fera domada), i el noi que els diu que Godot no arribarà.

• L'obra dura dos dies.
• El pas del temps es nota en dos elements:

1. L'arbre (únic element escenogràfic, font de coneixement i símbol de la creu de Jesús), que en el primer acte no té fulles i en el segon sí.
2. Pozzo, que en el primer acte hi veu i en el segon és cec.

L'únic escenari és l'arbre i una carretera al camp (lloc de pas), però que alhora és immòbil (antítesi).

Els Personatges

Els quatre personatges principals actuen com a pallassos (juguen amb les sabates i els barrets, es donen bufetades), representant l'home com a personatge absurd.

• Estragó (Gogo): Rodamón primari que peguen cada nit. No té memòria i necessita Vladimir.
• Vladimir (Didi): Ajuda Estragó a recordar fets passats, tot i que tampoc té gaire bona memòria. És el més filosòfic.
• Lucky (proletari) i Pozzo (capitalista): Poden ser interpretats com una crítica al capitalisme.

El Teatre de l'Absurd: Característiques

Aquest moviment rebutja qualsevol element tradicional i defensa un teatre estàtic, amb poca acció, amb decorats mínims però simbòlics, sense mecanismes teatrals, amb personatges esquemàtics i diàlegs mínims.

Amb el Teatre de l'Absurd es vol fer una apoteosi de la soledat humana i la incomunicació, mostrant un món buit i abstracte on els humans viuen sols i desconcertats.

Propietats Textuals i Registres Lingüístics

Propietats Textuals

Adequació

Adaptar el llenguatge al context extralingüístic per fer-lo més convenient per a l'ocasió.

Coherència

Que el text tingui lògica, estigui ordenat i connectat (sentit global).

Cohesió

Ús de mecanismes lingüístics (sinònims, connectors) per lligar les parts del text.

Correcció

Respecte de les normes ortogràfiques, sintàctiques i semàntiques.

Variacions i Registres Lingüístics

El llenguatge és la capacitat dels humans de pensar i comunicar-se. Aquesta capacitat es materialitza en diferents llengües. Cada llengua té moltes variacions:

• Individuals: Idiolectes (variacions fonètiques).
• Geogràfiques: Dialectes.
• Històriques i generacionals.
• Socials: Depenen de la classe social.

Registres Lingüístics (No depenen de l'usuari)

• Informals: Col·loquial, Vulgar (amb incorreccions), Argot (propi d'un grup social).
• Formals: Estàndard, Científic o Tècnic, Literari.

Gèneres Literaris

Són les diferents manifestacions formals que adopten les obres literàries.

• Els grecs les van classificar en: Gènere Dramàtic (tragèdia i comèdia), Líric i Èpic (narratiu).
• Al segle XVI, un escriptor francès va plantejar l'assaig com a nou gènere.