Anàlisi de la Literatura Catalana i el Modernisme

Anàlisi d'obres literàries clau

Un enemic del poble (Henrik Ibsen)

L'obra se situa en una ciutat a Noruega que depèn de l'activitat econòmica d'un balneari. El metge descobreix que les aigües estan contaminades. Si tanquen el balneari per fer obres costoses, faran que l'activitat econòmica es paralitzi. El dilema és clar: o tanquen o callen. El metge fa públic que l'aigua està contaminada, però la gent no el creu i el fan fora de la ciutat. L'obra critica la societat materialista, la gent influenciable, els ignorants i els conservadors; el doctor no vol una societat ignorant.

Els sots ferèstecs (Raimon Casellas)

La matèria o el "no-jo"

• No tenen sentiments i se'ls compara amb morts.
• Són víctimes del medi i de l'herència.
• Rebutgen el "jo" i no pensen: no tenen vida intel·lectiva, es mouen per instint.
• No tenen voluntat, no saben per què fan les coses i ho fan sense ganes.
• No estimen i no volen canvis.

El "jo-individu" (El Capellà)

Pensa, estima, viu i batega. Entra en conflicte amb la matèria que l'acaba destruint i entra en conflicte amb l'església. Acaba fracassant relativament perquè ell s'enfronta a la matèria.

Camí de llum (Miquel de Palol)

Obra de la novel·la simbolicodecadentista. Hi apareix la donna angelicata i la religió barrejada amb l'erotisme (per la violació). Presenta temes com la penitència (creu que el que ha passat és culpa seva), un to fosc i pessimista, i un personatge tormentat per la culpa (bellesa). La protagonista no vol canviar la societat, sinó a ella mateixa.

Solitud (Víctor Català)

Novel·la de caire feminista. Hi apareix la matèria o "no-jo" (representada per la natura, en Maties i l'Ànima). Es descriu un procés d'individuació en tres etapes: 1) emotivitat, 2) consciència i 3) acció transformadora. Finalment, sorgeix el "jo", que seria l'individu autorealitzat representat per la Mila.

Oda a Espanya (Joan Maragall)

Escrita el 1898 a conseqüència de la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba. El tema central són les relacions, sempre conflictives, entre el catalanisme i una determinada idea d'Espanya. Maragall construeix un poema per regenerar una idea d'Espanya que obstaculitza la modernització de Catalunya. Tot el poema és un diàleg entre Espanya i Catalunya, en el qual l'autor representa Catalunya.

Estructura del poema

• 1a estrofa: Es dirigeix a Espanya i vol que sigui més oberta.
• 2a-6a estrofa: Crítica de caràcter regeneracionista als aspectes negatius d'Espanya, lligada al vitalisme.
• 7a-8a estrofa: El plor ha de ser revulsiu. L'estrofa final expressa que no creu que Espanya pugui acompanyar Catalunya en la regeneració.