Anàlisi d'El Tres de Maig de 1808 de Goya: Context i Estil

Francisco de Goya: L'Artista i el seu Temps

Autor:
Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828) va ser un pintor i gravador espanyol del segle XIX. Goya va ser l'artista europeu més important del seu temps i el que va exercir major influència en l'evolució posterior de la pintura, ja que les seves últimes obres es consideren precursores de l'Impressionisme.

Es va quedar sord el 1790 a causa d'una malaltia.

Context Històric: D'Il·lustració a Conflicte

La seva vida abasta des del regnat de Carles III fins al de Ferran VII.

Eix Cronològic dels Regnats:

• Carles III: 1759-1788
• Carles IV: 1789-1808
• Josep I Bonaparte: 1808-1813
• Ferran VII: 1808 (breument), 1814-1833

La seva vida va transcórrer durant dues èpoques: l'Antic Règim i el Règim Liberal.

Il·lustració: moviment intel·lectual que buscava la dissipació de l'obscuritat a la societat mitjançant la raó (segle de les llums).

Esdeveniments Clau:

• Revolució Francesa (1789-1799)
• Guerra del Francès (1808-1814): conflicte entre Espanya i el Primer Imperi Francès.
• Trienni Liberal (1820-1823, durant el regnat de Ferran VII).

Anàlisi Formal: Un Estil Propi i Precursor

Segons la cronologia, es podria classificar com un quadre del Neoclassicisme, però presenta un estil personal, fora dels cànons i les regles acadèmiques. Goya forja el seu propi estil i, alhora, s'anticipa a estils posteriors.

Aquesta obra, pel missatge que transmet, podria ser precursora del Romanticisme, perquè mostra una visió subjectiva de la realitat, presenta aspectes desagradables i s'allunya de l'estil neoclàssic de l'època.

Anàlisi de l'Obra: "El Tres de Maig de 1808 a Madrid"

Composició de l'Escena

La composició es divideix clarament en dues parts: les víctimes (esquerra) i els soldats (dreta). Estan delimitades per la llum potent del fanal, que il·lumina les víctimes afusellades i deixa els soldats en la penombra.

També expressa tres moments temporals:

• El passat: els cossos morts a terra.
• El present: els que estan sent afusellats.
• El futur: els que esperen el seu torn més enllà de l'escamot.

El fanal és clarament l'objecte que divideix la composició i focalitza la llum. El quadre té una sensació d'espai tridimensional aconseguida gràcies a l'aplicació de la perspectiva aèria, visible en les arestes marcades del fanal.

El centre d'atenció és el personatge conegut com 'l'home de la camisa blanca'. Destaca perquè està intensament il·luminat i contrasta amb la resta; el color blanc s'utilitza per captar la nostra atenció.

L'aplicació del clarobscur accentua el volum de les formes, juntament amb la mida de les figures.

També hi contribueix la presència de dues diagonals (formades per la línia dels soldats i la dels condemnats) i la línia de l'horitzó darrere l'edifici, que potencien l'escena i el realisme del tema presentat per Goya.

Contrasts Visuals i Simbòlics

• Llum / Foscor: El fanal il·lumina les víctimes, deixant els botxins en l'ombra.
• Individualitat / Uniformitat: Les víctimes mostren rostres i expressions diverses (terror, súplica, resignació), mentre que els soldats formen un bloc anònim i deshumanitzat.
• Víctimes / Soldats: Representen l'opressió i la resistència.

Al primer pla, els escorços de les figures dels morts incrementen la sensació de profunditat i dramatisme.

Ritme, Dinamisme i Color

Ritme: El dinamisme de la composició accentua el dramatisme del tema.

Dinamisme: S'aconsegueix gràcies al fort contrast de llum, la tensió de les diagonals i l'ús expressiu del color.

Paleta de colors: Predominen els tons foscos i terrosos (negres, grisos, marrons, verds), trencats per la llum groguenca del fanal i el blanc pur de la camisa del protagonista.

També contribueixen al dinamisme les diferents actituds i emocions que mostren els personatges condemnats.

Goya pinta el moment exacte que fa referència al fet històric dels afusellaments del 3 de maig de 1808 a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid.

Anàlisi Tècnic i Influències

L'obra està realitzada sobre llenç amb la tècnica de l'oli.

Segueix la tradició de la plàstica barroca, especialment en la representació crua dels martiris de sants.

La influència tenebrista (ús dramàtic del clarobscur) és evident. Goya es mostra com un precursor del Romanticisme (per l'emoció, el moviment i l'ús violent del color) i fins i tot s'hi poden veure elements que anticipen el Cubisme (geometrització dels volums dels soldats) i l'Expressionisme (pel dramatisme i l'expressivitat de les figures).

També s'inspira en la perspectiva i la composició de mestres com Velázquez. Aquesta obra va servir com a model i font d'inspiració per a artistes posteriors com Manet i Picasso.

Anàlisi Conceptual: Tema i Funció

Tema històric: Mostra els fets repressius que van succeir a Madrid després de l'aixecament popular del 2 de maig de 1808 contra les tropes franceses, esdeveniments amb els quals s'inicia la Guerra del Francès.

Elements Simbòlics i Al·legòrics

• La posició dels braços oberts de l'home de la camisa blanca recorda iconogràficament la figura de Crist crucificat, simbolitzant el sacrifici innocent.
• El fanal representa la llum de la raó o la veritat que il·lumina la barbàrie, però també és una llum freda i artificial que presencia la matança. Il·lumina les víctimes, convertint-les en els veritables protagonistes del quadre.

Funció de l'Obra

Es creu que podria haver format part d'un arc de triomf efímer erigit per al retorn de Ferran VII, o bé tenir una funció principalment commemorativa dels tràgics esdeveniments del 2 i 3 de maig de 1808, servint com a denúncia de la brutalitat de la guerra.