Anàlisi d'El Tres de Maig de 1808 de Goya: Context i Tècnica

El Tres de Maig de 1808

Fitxa Tècnica

Títol

El Tres de Maig de 1808 a Madrid (també conegut com Els Afusellaments a la muntanya del Príncipe Pío)

Autor

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 1746 – Bordeus, 1828)

Cronologia

1814

Localització

Museu del Prado, Madrid

Estil

Neoclassicisme - Romanticisme

Temàtica

Atributs: Tema històric i al·legòric.

Fonts: Esdeveniments històrics (els afusellaments de patriotes madrilenys per part de les tropes franceses).

Anàlisi Tècnica

Suport: Tela.

Tècnica: Oli sobre tela.

Elements Formals i Compositius

Forma: Oberta o pictòrica (predomini del color sobre la línia).

Composició:

• Oberta o centrífuga (l'escena sembla continuar més enllà dels marges del quadre).
• Unitària (tots els elements estan interrelacionats).
• Profunda (crea sensació d'espai tridimensional).

Perspectiva: Ús de la perspectiva aèria i lineal per crear profunditat. El punt de fuga se situa fora del quadre, a l'esquerra.

Línia de l'horitzó: Alta, la qual cosa situa l'espectador gairebé a l'altura dels esdeveniments, augmentant l'impacte emocional i el realisme.

Simetria: Asimètrica. La composició es divideix clarament en dos grups diagonals: botxins (dreta) i víctimes (esquerra).

Geometria: Predomini de línies diagonals que aporten dinamisme i tensió. La llum i les figures creen una mena de composició en aspa.

Llum: Fortament expressiva i teatral (tenebrista). Un potent focus de llum artificial (el fanal a terra) il·lumina dramàticament el grup de les víctimes, especialment la figura central amb la camisa blanca, mentre deixa en penombra l'escamot d'afusellament, deshumanitzant-lo.

Cromatisme: Gamma cromàtica reduïda però expressiva. Predominen els colors càlids (ocres, terrosos, vermell de la sang) en el grup dels condemnats, contrastant amb els tons més freds i foscos (grisos, blaus) dels uniformes dels soldats. Destaquen el blanc pur de la camisa i el groc del fanal.

Antecedents i Influències Posteriors

Goya reprèn l'esperit de denúncia de la guerra ja present en la seva sèrie de gravats Els desastres de la guerra. La representació crua recull l'herència dels martiris de sants del Barroc espanyol, amb un ús dramàtic del clarobscur après de mestres com Ribera o Caravaggio.

Aquest quadre és considerat un precedent de la pintura contemporània i va influir notablement en obres posteriors com L'afusellament de Maximilià d'Édouard Manet (1868-1869) i La matança de Corea de Pablo Picasso (1951).

Obres Relacionades de Goya

Aquesta obra forma parella amb El Dos de Maig de 1808. Altres obres rellevants de Goya inclouen retrats com La família de Carles IV (1800-1801), les Pintures Negres (1819-1823) o la seva obra tardana com La lletera de Bordeus (1825-1827).

Comparació amb "El Dos de Maig"

El Dos de Maig de 1808 (La càrrega dels mamelucs) representa la revolta popular del dia anterior. Mentre El Dos de Maig mostra el caos i la fúria del combat al carrer, El Tres de Maig se centra en la repressió brutal i les seves conseqüències. Ambdues obres van ser pintades per Goya el 1814 com a testimoni i denúncia de la barbàrie de la guerra.

Funció i Significat

No es coneix amb certesa qui va encarregar els quadres del Dos i Tres de Maig. Goya mateix es va oferir el 1814 al govern provisional (la Regència) per "perpetuar per mitjà del pinzell les més notables i heroiques accions o escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà d'Europa". Es creu que podrien haver estat destinades a commemorar els fets i possiblement a decorar un arc de triomf planejat per al retorn del rei Ferran VII. L'obra transcendeix l'esdeveniment concret per convertir-se en un símbol universal de la resistència contra la tirania, la brutalitat de la guerra i la defensa de la llibertat.

Context Històric i Artístic

Aquest quadre va ser pintat el 1814, sis anys després dels fets que representa, un cop acabada la Guerra de la Independència Espanyola.

A començaments del 1808, les tropes napoleòniques van entrar a Espanya, teòricament de camí cap a Portugal, però en realitat van ocupar les principals ciutats espanyoles, provocant l'abdicació de Carles IV i Ferran VII en favor de Josep Bonaparte. Aquesta ocupació va desencadenar la Guerra de la Independència (1808-1814), coneguda a Catalunya com la Guerra del Francès.

La pintura fa referència directa als esdeveniments ocorreguts a Madrid el maig de 1808:

• El 2 de maig de 1808, el poble de Madrid es va alçar espontàniament contra les tropes d'ocupació franceses (representat a El Dos de Maig).
• Com a represàlia, durant la nit i matinada del 3 de maig de 1808, les tropes franceses van executar massivament centenars de civils madrilenys sospitosos d'haver participat en la revolta, en diversos punts de la ciutat, incloent-hi la muntanya del Príncipe Pío. Aquest és el moment que Goya immortalitza en aquesta obra, convertint-la en una icona antibel·licista.