Anàlisi: Matrimoni Arnolfini (Van Eyck) i Naixement de Venus (Botticelli)

El Matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck

• Autor: Jan van Eyck (1390-1441)
• Cronologia: 1434
• Estil: Gòtic flamenc
• Tècnica: Oli
• Localització: National Gallery, Londres
• Tema: Les noces entre Giovanni Arnolfini i Giovanna Cenami

Context Històric i Anàlisi

Obra mestra de l'escola pictòrica flamenca del segle XV que pertany a la fase final del gòtic. Jan van Eyck, un dels iniciadors i més alts representants d'aquesta escola, va pintar el quadre el 1434, tal com consta en la inscripció.

A les pròsperes ciutats flamenques, la burgesia es va convertir en clientela habitual dels pintors, als quals s'encarregaven retrats o tríptics religiosos destinats als seus oratoris i cases particulars, la qual cosa explica la petita grandària del format. L'obra és un exemple representatiu d'aquests encàrrecs, que reflecteixen els gustos i els ambients en què es desenvolupava aquesta nova classe social enriquida.

Alhora, una característica de l'esperit burgès va ser l'afany de notorietat, que va propiciar l'aparició del retrat com a gènere, tot i que encara vinculat a un context essencialment religiós, com corresponia a la mentalitat dominant de l'època.

El Naixement de Venus de Sandro Botticelli

• Autor: Sandro Botticelli (Florència, 1445-1510)
• Cronologia: 1485
• Tècnica: Tremp sobre tela
• Mides: 1,73 x 2,78 m
• Estil: Renaixentista
• Tema: Mitològic
• Localització: Galleria degli Uffizi, Florència

Anàlisi Formal

Al centre de la pintura es dibuixa la imatge espiritual i bella de la deessa Venus nua sobre una petxina marina. La seva concepció anatòmica revela un grau alt d'idealització (coll massa llarg, espatlles massa estretes i caigudes, i posició d'equilibri clàssic en contrapposto).

La figura esvelta de Venus s'estableix com a eix simètric del triangle compositiu format per dues diagonals creades pels altres personatges i que té el vèrtex superior al cap de Venus. Els altres personatges dirigeixen les seves accions directament a la deessa, donant així un ritme dinàmic contraposat a la serenitat del personatge central.

L'escena està emmarcada en un paisatge de naturalesa solitària i ideal. El dibuix lineal dels contorns ajuda a distingir amb nitidesa la figura del fons, estabilitza i suavitza la seva forma. La llum és uniforme en tota la superfície; no hi ha clarobscurs, i els colors són dominats per una paleta clara i sense estridències.