Anàlisi d'"El Mercader de Venècia": Personatges i Gènere

Resum d'El Mercader de Venècia

El Mercader de Venècia és una obra de teatre de William Shakespeare. Antonio, un comerciant, vol ajudar el seu gran amic Bassanio. Per fer-ho, demana diners a un jueu anomenat Shylock perquè el seu protegit pugui visitar la bella Pòrcia. El vell jueu accepta i signen un contracte molt compromès per a Antonio. Finalment, Antonio no pot tornar els diners, i Pòrcia ha d'actuar disfressant-se de jutge per salvar Antonio i complaure el seu espòs i amic d'Antonio, Bassanio.

Vocabulari clau

• Reguitzell: sèrie.
• Roí: mesquí.
• Burla: escarni.
• Desfema: deslligar-se.
• Escarnit: ofès.

El final d'El Mercader de Venècia

El Mercader de Venècia presenta un final que podem considerar feliç a causa de la jugada final que Pòrcia executa amb la sentència, que permet la salvació d'Antonio. D'altra banda, Shylock queda humiliat i destruït completament, obligat a abdicar de les seves creences i a atorgar les seves possessions a la seva filla i al cristià casat amb ella un cop ell mori.

Anàlisi del personatge de Pòrcia

Pòrcia és un personatge intel·ligent, versàtil, atrevit i segur dels seus principis i objectius. És una dona amb diners i amb molta capacitat per afrontar situacions adverses i sortir de la catàstrofe gràcies al seu intel·lecte. Tot i així, aquest personatge podria arribar a desenvolupar-se molt més si no fos per les condicions socials en què es troba, les quals provoquen que el paper de la dona giri al voltant de la figura masculina.

Gènere d'El Mercader de Venècia

El Mercader de Venècia pot ser considerada una obra teatral pertanyent al gènere dramàtic. Aquesta peça agafa trets tant de la tragèdia com de la comèdia; aquesta barreja permet la possibilitat de crear una obra de gran varietat temàtica i de veure aquests temes des de diferents perspectives.

Hi ha personatges amb els quals podem sentir-nos identificats, característica pròpia de la comèdia. Shylock és un personatge que presta diners sense cap consideració més enllà de l'econòmica. També és un personatge que, a mesura que ens apropem al final, desperta certa tendresa i pietat. D'altra banda, trobem certa ironia humorística quan al final Pòrcia és capaç de canviar tot el significat de la sentència, salvant Antonio i ridiculitzant Shylock.

D'altra banda, com a tret propi de la tragèdia, trobem el tractament de certs temes elevats i seriosos, com seria l'enfrontament entre Shylock i la societat que l'envolta. En certs moments, podem pensar que és d'ordre racista, però és més aviat pel fet de ser foraster i presentar una personalitat peculiar. Una altra característica d'aquest gènere que hi trobem present és el domini de les passions en el moment d'actuar. Antonio, clarament enamorat de Bassanio, és capaç d'acceptar un tracte que serà incapaç d'afrontar per tal d'ajudar el seu amic.

Finalment, el final de l'obra podem considerar-lo catastròfic o feliç depenent de la perspectiva que decidim adoptar. Aquesta característica mostra la clara presència d'una barreja entre la comèdia i la tragèdia, és a dir, és una tragicomèdia.