Anàlisi Morfològica i Funció dels Casos en Llatí i Política Clàssica
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,6 KB
Anàlisi Morfològica del Llatí
El llatí és una llengua flexiva; distingeix les funcions sintàctiques dels mots en una frase afegint diferents morfemes a les arrels de les paraules. Els mots estan formats per l'arrel, que és la part invariable del mot i que ens aporta el significat, i per uns morfemes desinencials que ens indiquen el gènere i el nombre, i també la funció sintàctica.
Casos Llatins: Terminacions
| CASOS | TERMINACIONS | |
|---|---|---|
| Sing. | Pl. | |
| Nominatiu | -a | -ae |
| Vocatiu | -a | -ae |
| Acusatiu | -am | -as |
| Genitiu | -ae | -arum |
| Datiu | -ae | -is |
| Ablatiu | -a | -is |
Casos Llatins: Funcions Sintàctiques
| CASOS | FUNCIONS |
|---|---|
| Nominatiu | Subjecte (S) i Atribut (Atrib) |
| Vocatiu | Interpel·lació |
| Acusatiu | Complement Directe (CD) i Complement Circunstancial amb preposició (CC amb prep) |
| Genitiu | Complement del Nom (CN) |
| Datiu | Complement Indirecte (CI) |
| Ablatiu | Complement Circunstancial (CC) i Complement Agent en oracions passives (CAg) |
La Política en el Món Clàssic
Origen i Formes de Govern Gregues
Els homes s'uneixen per viure en comunitat; neix la política en el sentit més originari. La comunitat ha de posar ordre a la seva convivència i ha de resoldre conflictes. D'origen grec, la ciutat més important va ser Atenes. Les formes de govern incloïen:
- Oligarquia (govern d'uns pocs).
- Monarquia (govern d'un sol home).
- Tirania (poder absolut d'una sola persona).
- Democràcia (govern del poble).
La democràcia atenesa permetia només la participació d'un grup reduït de persones, la qual cosa feia possible la implicació directa dels ciutadans. És el que s'anomena democràcia directa: els ciutadans es representen a si mateixos i voten directament.
Política a Roma: El Senat i les Assemblees
El Senat
Les funcions del Senat eren:
- Assessorar els magistrats.
- Discutir les lleis.
- Controlar el govern de les províncies.
- Controlar les finances públiques.
- Declarar la guerra i la pau.
Les Assemblees i les Magistratures
Tenien dret ciutadà els homes adults i lliures de naixement. Les magistratures romanes eren càrrecs públics que podia ocupar qualsevol ciutadà, amb unes tasques específiques per a cada càrrec. Les seves característiques eren:
- Els magistrats eren escollits per les assemblees del poble.
- Tenien un temps limitat, normalment d'un any.
- Hi havia més d'un membre per a cada magistratura.
- En acabar una magistratura havien de passar com a mínim tres anys per tal que aquesta persona pogués presentar-se a una magistratura de més rang.
No cobraven; com que només podia accedir-hi la minoria adinerada, no es pot parlar plenament de democràcia.