Anàlisi de la Música Medieval: Obres Clau del s. XII al XIV

Stella Splendens: El Llibre Vermell de Montserrat

Stella splendens és una obra d'autor anònim d'estil virelaic, datada a l'època de l'Edat Mitjana (segle XIV). Pel que fa al seu gènere, es tracta de música vocal acompanyada.

• Formació: Veu solista femenina, timbal, instruments de corda i vent.
• Estructura: AB A(a a') B (b b').
• Forma: Melodia que va apareixent interpretada per diferents instruments i veus.
• Trets característics: Conté graus conjunts i intervals de tercera. La negra amb puntet i corxera es troba al principi de la frase, mentre que en el repòs les notes són blanques. La melodia dos sempre manté el valor de negres.
• Marc social: S'inclou aquesta dansa dins el Llibre Vermell de Montserrat al segle XIV.

Sederunt Principes: La Polifonia de l'Escola de Notre-Dame

Obra composta per Perotín durant l'Edat Mitjana (segle XIII). El seu gènere és la polifonia religiosa.

• Formació: 4 veus (tenor, duplum, triplum i quadruplum).
• Estructura: Estil sil·làbic al tenor; les tres veus superiors tenen un àmbit paregut, fet que provoca que es creuin. Al principi és tètic i el duplum i el triplum mantenen una distància de quinta amb el tenor.
• Textura: Hi ha un discantus entre el duplum i el triplum, i també s'hi troba l'organum. L'intervàl·lica entre les veus es mou per graus conjunts.
• Trets característics: Començament anacrúsic. La forma polifònica és un organum quadruplum, que representa el desenvolupament màxim a l'Escola de Notre-Dame.

Kalenda Maya: Monodia Profana i Dansa Trobadoresca

Aquesta obra de Raimbaut de Vaqueiras pertany a l'Edat Mitjana (segles XII-XIII). El seu estil és la monodia profana i és una dansa cantada que serveix com a exemple d'estampida.

• Gènere i formació: Vocal i instrumental, amb veu masculina, percussió i instruments de corda.
• Forma i estructura: Melodia que s'estructura en vàries frases que es repeteixen, amb un final obert i un segon final tancat. Consta de 3 frases amb una textura ondulant.
• Trets característics: Text en llengua vernacle i lletra sil·làbica. S'observen neumes en parts del final i algun melisma en les zones cadencials.
• Marc social: Context on sorgeixen els trobadors i els joglars. Aquest tipus de dansa té una melodia molt rítmica de pulsació ràpida i marcada. Es tracta d'una dansa de rodoló on els ballarins van agafats de la mà i es mouen en cercle.

És una dansa cantada on el trobador va escriure el text per a la melodia de l'estampie que va escoltar als joglars del nord de França. Després de molta prohibició, la dansa tornà a ser utilitzada en cerimònies socials. Utilitzen una textura monòdica i una estructura amb vàries frases. La poesia trobadoresca era de temàtica amorosa, però també es podia centrar en aspectes polítics i socials. La dansa era un element essencial en la cort i en la societat medieval en general.