Anàlisi Musical: Bach, Chopin i Mozart al Piano

El Clau Ben Temperat, Volum 1: Fuga núm. 2 en Do menor (Bach)

La Fuga núm. 2 del Clau Ben Temperat, Volum 1 de Bach oposa una forma lliure a una forma canònica, escrites en la mateixa tonalitat. Presenta una forma lineal, en estil polifònic contrapuntístic, amb la repetició d'un subjecte i les seves imitacions. El subjecte és acèfal, basant-se en la repetició rítmica d'un model, on els dos primers elements subjectes són de tipus pregunta-resposta.

En l'entramat contrapuntístic, el contrasubjecte té un caràcter menys rítmic que el subjecte. La fuga es divideix com a Fortspinnung, característica del Barroc, que és un procés de continuació o desenvolupament d'un material que conforma la línia melòdica per a tota una frase. Conté un tractament seqüencial i transformació intervàl·lica.

El subjecte contralt i el subjecte al baix, en tonalitat de Do menor, contenen mutacions en el primer i tercer compàs, i al tercer compàs un interval de quarta. Al final hi ha un episodi i progressions. Es pot observar una cadència imperfecta al novè compàs. Les veus es presenten ordenadament i de manera distanciada, establint diàlegs. El contrasubjecte és retrogradat, i les progressions no són dialogants, sinó de caràcter lineal. Es pot observar una coda.

Hi ha una sensació de retorn en l'última secció de la peça, on destaca una major densitat. La cadència és trencada (distensió VI) al compàs 9. Al final de l'obra hi ha una picardia. La música de Bach flueix formant grans cadenes melòdico-contrapuntístiques.

Preludi núm. 15, Op. 28 "La Gota d'Aigua" (Chopin)

Chopin és conegut com a compositor per a instrument de tecla, en aquest cas el piano. Els seus vint-i-quatre preludis mostren una planificació tonal concreta, coneguda com "la gota d'aigua".

Destaca el so repetit de la mà esquerra, que provoca un ritme discontinu per l'entrada ocasional de contramelodies. A la melodia, el ritme també és un element destacat. L'inici és tètic; el "re" dona un caràcter anacrúsic a la repetició de la síncopa, afectant el contratemps. El sincopat sempre està present. La textura es diversifica i tenim quatre plànols de sonoritat:

• Baixos en funció harmònica.
• Un pedal harmònic i rítmic a contratemps.
• Una contramelodia a la mà dreta.

La segona secció de la peça és més simple. El continuum de la mà esquerra contribueix a clarificar una textura que era propera a l'homofonia. La nota repetida enharmònica "sol sostingut" es desenvolupa en dos plànols de sonoritat. Al baix, secciona i posa en relleu els diàlegs entre la línia del baix i la del tenor. La textura és a quatre parts. La repetició melòdico-rítmica al final de la segona secció prepara l'arribada de la reexposició, on torna a anunciar-se la síncopa.

La forma és ABA. L'harmonia (diatonisme i cromatisme) es mostra en les diferents parts estructurals A i B. Els petits grups de notes, caient com a gotes perlades, ornamenten la melodia. Hi ha una apoggiatura de la melodia i l'ús de la tònica de pedal en el baix. L'estabilitat harmònica és en Re bemoll Major. En la segona frase hi ha un tetracord del mode lidi, habitual en l'Edat Mitjana. Es repeteix la primera frase amb caràcter suspensiu. La segona secció és més àmplia i presenta un clímax central, amb quatre frases de vuit compassos que organitzen la secció.

Variacions per a piano (W.A. Mozart)

Aquesta obra de Mozart, basada en una cançó popular francesa, presenta dotze variacions. Per la seva senzillesa, podria tenir una finalitat didàctica, pròpia de l'època clàssica, amb el seu bon gust, elegància i equilibri. Les frases són tètiques. Els finals són masculins per a l'A i femenins per al B. Confronta el continuum de la melodia amb el contratemps de la nota pedal, més rítmica en la secció B, en compàs binari.

Discorre a partir d'intervencions ordenades i successives, que pronuncien els amants del diàleg. La forma és AABABA, i l'estructura es presenta com a forma de lied ampliat. Els períodes són de quatre compassos, a meitat de la frase.

Secció A

El tema presenta una pujada de la melodia i una davallada gradual. Està en Do Major, amb una contramelodia acompanyant la melodia, fent d'arc al tenor, i un pedal de tònica en contratemps.