Anàlisi Musical: Vivaldi i Txaikovski

Antonio Vivaldi (1678-1741)

Obra: Les Quatre Estacions

Forma: Concert solista.

Instruments: Orquestra i violí solista.

Gènere: Música descriptiva.

Estil: Barroc.

Història: Vivaldi, compositor italià, fou un gran violinista que visqué a l'època d'esplendor d'aquest instrument, per al qual escrigué la majoria dels seus concerts solistes. Les Quatre Estacions, publicada el 1725, és potser la seva obra més popular. Són quatre concerts que descriuen les estacions de l'any.

Estructura: L'esquema de cada concert és l'habitual de l'època barroca: tres moviments, dels quals els dos extrems solen ser ràpids i el segon més lent; el solista intervé alternant amb l'orquestra.

Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893)

Obra: El Trencanous

Forma: Suite.

Instruments: Orquestra.

Gènere: Música programàtica.

Estil: Nacionalisme rus.

Història: La suite per a ballet El Trencanous fou estrenada a Sant Petersburg l'any 1892. Txaikovski s'inspirà en un conte de fades de Hoffmann, i tota l'obra respira aquest ambient fantasiós i juganer, al qual ajuda la utilització preponderant dels registres aguts. L'argument del conte permet al compositor una orquestració variada que ens porta, a través de les danses, a mons exòtics.

Estructura: El ballet, com gairebé totes les formes escèniques, sol començar amb una obertura. Tot seguit vénen els diferents números de la suite: la marxa, cinc danses i el vals.

Obertura

L'autor ens presenta un tema que es repeteix diverses vegades amb canvis d'instrumentació: la primera vegada el porten les cordes, la segona ho fa la flauta acompanyada del triangle. Aquest tema es combina tota l'estona amb un altre en el qual podem escoltar els violins en pizzicato.

Observa:

• La regularitat de l'esquema temàtic.
• La instrumentació: A- trompetes i trombons; B- corda i plats al final. A- al metall s'hi afegeix la corda amb unes notes ascendents; B- a la corda s'hi afegeix un acompanyament greu del metall.

Dansa russa (Trepak)

Aquí la percussió, fins ara representada a cada número per un instrument, ha augmentat: timbals, panderetes, plats.

Observa la progressiva incorporació d'instruments:

• A- família de la corda
• B- s'hi afegeix la fusta
• A'- corda, flauta i clarinet
• B'- corda, fusta i trompa
• C-D-: igual que B' més fagot
• B": igual, més el trombó.

El final sec, típic de les danses russes.

Dansa àrab

La melodia més significativa, de clar sabor oriental, la porta primer l'oboè en un registre agut, i després l'oboè baix mentre la pandereta porta el ritme.

Dansa xinesa

Una introducció a càrrec del fagot, que fa un parell de notes i les segueix tocant en obstinato mentre dura la dansa, afegint-s'hi després el contrabaix en pizzicato. A: flauta; B: corda; C: flauta; D: corda; A': flauta amb clarinet i carilló; B': a la corda també s'hi afegeixen els mateixos instruments; B": es toca diverses vegades però ara amb la presència de la flauta.

Vals de les flors

Després d'una introducció de l'arpa a base d'arpegis, s'introdueix el tema portat per les trompes dialogant amb el clarinet, mentre la corda porta el ritme. L'obra acaba d'una manera molt brillant.