Anàlisi de la Niké de Samotràcia: Art Grec Hel·lenístic

Victòria de Samotràcia

• Cronologia: ca. 190 aC
• Estil: Grec hel·lenístic
• Material: Marbre
• Tècnica: Talla
• Forma: Exempta
• Cromatisme: Monòcrom (actualment)
• Localització: Museu del Louvre (París)

Context Històric i Cultural

Després de la mort d'Alexandre Magne, el seu vast imperi es va fragmentar. Els romans van iniciar la conquesta dels regnes hel·lenístics sorgits d'aquesta divisió, sovint utilitzant com a aliats territoris independents d'aquests mateixos regnes.

Context Històric

Els territoris conquerits per Alexandre es van dividir entre els seus generals (diàdocs). Un d'ells, Àtal, va fundar el regne de Pèrgam a l'Àsia Menor, un important centre cultural i polític.

Context Cultural

En aquests territoris es va desenvolupar una cultura comuna coneguda com a koiné, resultat de la fusió de la cultura grega amb les tradicions locals dels pobles conquerits.

Descripció i Anàlisi Formal

L'escultura representa una figura femenina alada, identificada com a Niké, la deessa grega de la victòria. Es presenta dempeus, tot i que li falten el cap i els braços. Vesteix un khitó (o xitó) molt fi, gairebé transparent, que s'adhereix al cos, i per sobre porta un mantell més gruixut (himàtion) que oneja amb el vent. La característica més destacada de l'obra és el seu extraordinari dinamisme, aconseguit mitjançant diversos recursos:

• Les grans ales desplegades cap enrere i la cama dreta avançada amb fermesa, creant una sensació d'impuls i moviment cap endavant.
• El tractament virtuós dels plecs de la roba, especialment del khitó, que s'enganxa al cos com si estigués moll (tècnica dels “draps molls”), revelant l'anatomia femenina subjacent d'una manera sensual i accentuant la sensació de moviment i la força del vent contra la figura.

L'obra captura magistralment l'instant en què la deessa aterra sobre la proa d'un vaixell (que formava part de la base original), amb les ales encara batent, per anunciar o guiar cap a la victòria naval. La composició es basa en línies diagonals i corbes que reforcen la tensió i el moviment ascendent. La llum juga un paper fonamental, creant forts contrastos de llum i ombra (clarobscur) sobre els plecs de la roba i les plomes de les ales, la qual cosa atorga un gran dramatisme i volum a la figura.

Estil: Grec Hel·lenístic

L'escultura és una de les obres mestres del període hel·lenístic grec, que es caracteritza per:

• Un marcat interès pel moviment, el dramatisme i l'expressió de les emocions (pathos), fins i tot en figures divines.
• La formació de grans tallers i escoles regionals, sovint amb obres d'autoria col·lectiva o anònima. Aquesta obra s'atribueix freqüentment a l'Escola de Rodes, famosa per la seva tendència al moviment intens i la tensió (com en el grup del Laocoont).
• L'ús de composicions complexes, obertes i dinàmiques, sovint amb línies diagonals, corbes i formes en espiral (serpentinata), que busquen sorprendre l'espectador i convidar-lo a observar l'obra des de múltiples punts de vista.
• Una major varietat temàtica respecte a èpoques anteriors, incloent al·legories (com aquesta Niké), retrats realistes, escenes quotidianes i representacions de la vellesa o el dolor, reflectint canvis socials i una certa crisi dels valors religiosos tradicionals.

Significat i Funció

Significat

Tot i que inicialment es va pensar que commemorava una victòria macedònia sobre Egipte, la hipòtesi més acceptada actualment és que va ser una ofrena votiva dels habitants de l'illa de Rodes. L'haurien dedicat al Santuari dels Grans Déus Cabirs, a l'illa de Samotràcia, per celebrar i agrair una important victòria naval aconseguida contra la flota del rei selèucida Antíoc III el Gran, probablement a la batalla de Side o la de Mionessos (190 aC).

Funció

La seva funció era, per tant, commemorativa (recordar la victòria) i religiosa (com a ofrena d'agraïment als déus). Estava situada en un lloc preeminent del santuari, sobre una base esculpida en forma de proa de vaixell de guerra, per tal de perpetuar la memòria del triomf naval rodi.