Anàlisi de 'Nit Estrellada' de Van Gogh: Iconografia i Estil

Dades bàsiques

Identificació: La pintura Nit estrellada la va pintar Van Gogh el 1889. Actualment es troba al Museu d'Art Modern (MoMA), Nova York.

Material: Oli sobre tela amb unes mides de 0,737 m x 0,911 m.

Autor: Vincent van Gogh (Groot Zundert 1853 – Auvers-sur-Oise 1890) va ser un pintor que, malgrat la qualitat de la seva obra, cal esperar a la seva mort perquè els mèrits li fossin reconeguts i es convertís en una gran figura de la pintura.

Descripció formal

Iconografia

Pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació a l'asil psiquiàtric de la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons; hi afegeix els elements que li convenen, que són el xiprer i el poble amb l'església, fent una amalgama.

Funció

Estètica.

Composició

El xiprer vertical uneix el terra, el poble, les muntanyes i el cel.

Línies compositives

Presenta ritmes diferents:

• Circulars per als astres.
• Ondulants per al firmament.
• De tirabuixons per a la vegetació del fons.
• De traços rectes per a les cases.
• Serpentejants i verticals per al xiprer.

Això dona al conjunt un caràcter vibrant, decidit i esvelt.

Recursos tècnics

El firmament és molt dinàmic, amb fluxos ondulants que es combinen entre si. El xiprer estableix el primer pla, dona efecte de profunditat i uneix les dues parts: terra i cel. Dibuixa clarament cada traç, entonant el quadre en la gamma dels blaus i verds, i donant, per contrast, als focus de llum (cases i astres) un groc ben viu.

Anàlisi estilística i significativa

Elements propis de l'estil

Utilitza el color per construir formes sòlides i volumètriques.

Iconologia

Olivera, xiprer, camp i cel són elements de la natura que Van Gogh utilitza per donar cos al seu estat d'ànim. Sempre feia servir el xiprer com un vincle obscur, dens i alhora vibrant, que uneix la terra amb el cel, i que pot manifestar la seva identitat. Per la seva verticalitat, simbolitza la fe en la vida després de la mort i la mateixa idea de la mort. El pintor, en la seva correspondència, diu que és funerari.

Relació de l'obra amb l'època

El paisatge provençal és l'element que Van Gogh va fer servir per expressar la seva lluita íntima, que acabaria amb el seu suïcidi el juliol de 1890.

Transcendència de l'obra

En aquest quadre, l'artista aconsegueix donar forma a la seva crisi íntima, que té un component religiós important, mitjançant una temàtica de paisatges aparentment seculars. Van Gogh, com a home del seu temps, busca en la natura les respostes que la vivència religiosa tradicional no pot donar a les seves qüestions sobre l'infinit. El tractament religiós del paisatge havia estat iniciat per Friedrich. Van Gogh va influenciar els expressionistes, especialment els alemanys, i es va convertir en una icona imprescindible de la modernitat cultural.