Anàlisi: Número 1 (Pollock) i Figura Ajaguda (Moore)

Anàlisi de "Número 1" de Jackson Pollock

Fitxa Tècnica

• Autor: Pollock, Jackson (1912-1956)
• Cronologia: 1948
• Estil: Expressionisme abstracte
• Tècnica: Oli, esmalt i pintura d’alumini
• Suport: Tela; 1,60 m x 2,59 m
• Localització actual: Museum of Contemporary Art (MOCA), Los Angeles.

Tema

Un traçat de fines línies se superposa una vegada i una altra i s'estén per tot el llenç, de manera que el quadre sembla no tenir límits. Pollock, principal representant de l'Action Painting (pintura d’acció), pintava involucrant cos i ànima en l’execució, ja que, per a ell, la pintura era una experiència vital.

Comentari

A partir del 1947, Pollock situava les seves futures obres a terra i, movent-se al voltant o fins i tot per damunt de la tela, anava llençant o deixant que gotegessin des d’un recipient i d’una manera fortuïta les pastes de colors, que en arribar a la tela es barrejaven a l’atzar. Aquesta tècnica és coneguda amb la denominació de dripping. Tot el cos del pintor entrava aleshores en acció, i la pintura deixava de ser la tradicional conseqüència del moviment de la mà; de la mateixa manera, en treballar sobre el sòl del seu estudi, va abandonar l’ús del tradicional cavallet. Aquestes tècniques revolucionàries identifiquen tots els pintors que les van practicar com a pertanyents a l'Action Painting (pintura del gest o d'acció). El costum que tenien de cobrir amb formes tota la superfície del quadre s’anomena tècnica all-over. Per a l’artista, d’altra banda, el procés de creació d’una obra era tan o més important que l’obra ja acabada. Això no obstant, paradoxalment, les obres de Pollock corresponents a aquesta etapa gestual, entre les quals destaca Número 1, són enormes obres de gran virtuosisme dibuixístic que, presentant un horror vacui, es cobreixen amb línies sinuoses i delicats arabescos, traçats amb colors purs.

No es defineixen imatges ni es delimiten plans, com tampoc no hi ha un punt focal més important que la resta de la composició. Només les línies, a tall d’expansiu garbuix de forces, proporcionen una enorme sensació d’energia. L’embolic de línies es va reduint cap a les vores del quadre i la densitat minva. Malgrat que puguin semblar composicions monòtones, les línies de Pollock presenten una gran varietat de formes enginyoses, ritmes, densitats i textures diferents, girs sobtats i diverses formes de torsió. L’abstracció practicada per l’artista resulta, per tant, de tipus intuïtiu, diametralment oposada a la practicada per Mondrian en les seves composicions, en què havia recollit el racionalisme del cubisme.

Malgrat l’important grau de casualitat que hi ha en l’obra de Pollock, l’artista redueix la influència de l’atzar en la seva obra, tal com diu ell mateix: «Amb l'experiència, sembla possible dirigir el flux de la pintura [...] Jo no utilitzo l'atzar».

Com a precedents de l’obra de Pollock, s’han assenyalat les obres dels surrealistes automàtics, com ara Masson; Kandinsky en la seva etapa d’abstracció lírica, en obres com Composició IV; i la sèrie Constel·lacions de Miró. També s’ha esmentat la influència dels ritus indígenes dels navahos, que escampaven terres acolorides per tal de realitzar dissenys molt elaborats que destruïen un cop acabada la cerimònia. També s’ha vist, en Pollock, la influència de Jung i de la psicoanàlisi, teràpia a la qual l’artista va sotmetre’s durant una etapa de la seva vida.

Anàlisi de "Figura Ajaguda" de Henry Moore

Fitxa Tècnica

• Artista: Henry Moore (1898-1986)
• Cronologia: 1938
• Estil: Art abstracte (tendència orgànica)
• Tècnica: Talla
• Material: Pedra
• Tipologia: Escultura exempta, jacent, monocroma
• Mides: 1,32 m (llargada aprox.)
• Localització: Tate Gallery, Londres

Composició

Representa una dona reclinada sobre una superfície horitzontal amb un buit sota els pits. Conserva una certa figuració, però la dona es plasma d'una manera simbòlicament esquemàtica: la clara desproporció del cap amb la resta del cos potencia l’anatomia femenina. Hi predomina la línia corba (tranquil·litat, repòs). Les obres de Moore estan basades en la figura humana, sintetitzada en línies corbes molt lliures en les quals juga sobretot amb el buit. Segons ell mateix: «La figura humana m'interessa d'una manera més especial, però trobo els principis de la forma i el ritme en l'estudi dels objectes de la Naturalesa, com pedres, ossos, arbres i plantes». La figura apareix reclinada a la manera de l'escultura clàssica, combinant el caràcter reposat amb elements d'energia i majestat. El joc de volums que crea es relaciona amb l'arquitectura orgànica, pel desenvolupament dels perfils corbs i ondulats que defineixen un estudi molt cuidat de la naturalesa.

Estil

Com a escultor, Moore es va iniciar en un naturalisme o realisme més o menys estricte. Era l'inici del segle XX i els escultors buscaven noves maneres d'expressar la subjectivitat sense que impliqués la reproducció fidel de la realitat. Destacaven l'expressió per sobre de la plasmació del model.

Contingut i Significació

Moore usa un dels seus motius predilectes: la representació de la figura femenina o la mare terra. El forat buit de sota els pits es converteix en una cavitat que convida al refugi en la foscor, un espai interior protector.

Funció

L'obra va ser creada per ser contemplada. Volia suggerir a l'espectador, fent servir la línia corba i el joc de plens i buits, la relació entre les forces primàries de la natura i les formes del cos de la dona.