Anàlisi de l'obra Guernica de Pablo Picasso

GUERNICA

Nom: Guernica

Autor: Pablo Picasso

Cronologia: 1937

Localització: Museu d’Art Reina Sofia

Estil: surrealisme, cubisme, expressionisme

Tècnica: oli sobre tela

Dimensions: 3,51 m x 7,82 m

Tema: denúncia del brutal bombardeig en abril de 1937, primer atac de la guerra moderna sobre la població civil i un avís sobre la propera II GM

Anàlisi formal

La característica principal d’aquesta obra és l’absència de colors; només hi ha negres, grisos i el blanc sepulcral. Podia estar relacionada amb el fet que Picasso es va assabentar de la matança a través dels diaris. El color i el volum, que significarien la vida, han desaparegut i queda la mort. Els dibuixos estan ben perfilats, són figures deformades de forma dramàtica i la llum està repartida de forma desigual: il·lumina, en blanc, les figures que vol ressaltar.

Composició

L’obra es distribueix com un tríptic que li dona simetria, que és la paret blanca. També és una composició en triangle on el vèrtex és l’espelma i la base tots els trossos del guerrer caigut. Els elements que observem, de dreta a esquerra, són:

• Una dona atrapada en una estructura en flames que aixeca els braços a l’aire.
• Dos figures femenines que es dirigeixen al centre de la composició com empentades.
• Un cavall (el cos està compost per un collage) que està entravessat per una llança i crida moribund.
• A sobre hi ha la llum d’una bombeta i una espelma sostinguda per un braç, que simbolitzarien la llum de la raó que aquí és inútil, no il·lumina i ens mostra l’absurd del progrés d’aquest segle.
• Sota, a baix de tot, hi ha els fragments d’un home que sosté una espasa i una flor.
• Un bou impassible, que podria simbolitzar l’agressor.
• Una dona amb un gest desesperat, un crit de dolor i impotència que té un nen als braços.

Cada figura sembla més esglaiadora que l’anterior. L’autor evita fer referència específica del lloc, de l’agressor, de transfons polític o als moderns mètodes de guerra perquè mostra les víctimes de qualsevol guerra, el seu dolor i l’horror real de l’infern a la terra.

Estil

El cubisme significa la fragmentació geomètrica de l’espai i les figures. Hi ha diferents plans que s’entrellacen i per això l’obra té diferents visions. Picasso també agafa les imatges obsessives del surrealisme i la força dramàtica de l’expressionisme.

Models i influències

La fragmentació geomètrica recorda l’obra de Cézanne i Picasso serà qui recollirà tota la saviesa artística acumulada durant segles i ho convertirà en un símbol de l’avantguarda artística de la primera meitat del segle XX, quan totes les esperances del progrés desplegades per la Revolució Industrial es desfan en l’esclat de la primera guerra mundial i l’esclat dels feixismes. Altres autors posteriors també parlaran a l’espectador de forma directa en obres com L’ossari i Matansa de Corea.

Interpretació

L’obra està inspirada en l’atac a la ciutat de Guernica; els nazis van arrassar el poble amb bombes incendiàries que volaven baix als que intentaven fugir. No hi ha xifres exactes, però dels 7.000 habitants van morir gairebé 2.000, i 1.000 més van quedar ferits. Fa al·lusions a la guerra, com per exemple el cavall que simbolitza el poble i sucumbeix a una lluita que no és la seva, o el guerrer destrossat, tot i que hi ha esperança, la flor. Picasso estava lligat moralment i políticament a la República, per això van fer falta 50 anys per tornar el quadre a Madrid, ja que estava a Nova York.

La funció d’aquesta obra és un crit a favor de la vida i la pau, inspirat en un fet històric concret però que està en contra de la brutalitat i irracionalitat de la humanitat.