Anàlisi de l'obra 'Habitació Vermella' de Henri Matisse

Habitació Vermella

Henri Matisse

1. Documentació general. Obra subtitulada Harmonia en vermell. 1908. Ermitage. St. Petersburg. Oli sobre tela. 180,5 x 221 cm.

Henri Matisse (1869-1954) - Pintor francès, alumne de Gustave Moreau, que després de passar per etapes impressionistes i post-impressionistes es va convertir en el màxim representant del grup “fauve”. Ens mostra l’interior d’una habitació amb una dona i el clar predomini del color vermell intens, tot i que inicialment va pintar aquesta obra en blau per re-elaborar-la posteriorment en vermell.

Anàlisi Formal

La composició d’aquesta obra es basa de forma clara en el cromatisme, element plàstic essencial sobre el qual es disposen les línies corbades dels elements representats que esquitxen la superfície vermella i es disposen al llarg de la pintura de forma més ordenada i equilibrada del que pot semblar a primera vista.

En relació a la perspectiva i el volum, destaca com la uniformitat cromàtica ha fet desaparèixer quasi totalment la profunditat a la major part de l’obra, generant així un clar efecte de bidimensionalitat força innovador en aquell panorama artístic. Tot i això, es manté una certa sensació de profunditat i perspectiva en el marc de la finestra o a la mateixa cadira que hi ha al davant; per altra banda, indicis de modelat els podem trobar, per exemple, en la figura femenina, en el seu coll.

Pel que fa referència als aspectes plàstics, cal destacar la preeminència del color, aquest color vermell molt intens que recobreix sense gaire diferenciació ni matisos la major part del quadre, proporcionant un efecte de calidesa i d’arbitrarietat en la representació, ja que aquesta ha quedat sotmesa al cromatisme intens aplicat amb una pinzellada homogènia, uniforme, sense traços personals. Altres colors bàsics com verds i blaus completen en menor mesura la composició cromàtica que esclata en aquesta pintura.

L’altre element a destacar, des del punt de vista plàstic, és la línia ondulant i recargolada que, com un arabesc lineal de color blau, proporciona ritme a tota la composició i reforça la sensació de decorativisme que impregna tota l’obra. De fet, el propi Matisse s’havia referit a aquesta obra com un autèntic panell decoratiu.

I així ens trobem amb un tractament de les formes que parteix d’una realitat coneguda, l’interior d’una habitació on hi ha una dona i, a través de la finestra, podem observar un paisatge exterior. Però es tracta d’una realitat transfigurada, modificada, interpretada i recreada a través de l’intens cromatisme vermell que unifica taula, parets i terra, generant un espai força pla, de tal forma que la realitat s’esvaeix en alguns elements.

Matisse renuncia a alguns aspectes formals tradicionals per potenciar la recerca de la puresa i l’harmonia cromàtica com a referent primigeni de la pintura i la seva potencialitat poètica absoluta. Des del punt de vista del ritme i l’expressivitat, hi ha un clar impacte cromàtic a partir de l’harmonia que genera el color vermell amb taques grogues, blaves, etc., sense cap dramatisme o angoixa, sinó més aviat un afany decorativista, fins i tot amable, al voltant de l’explosió òptica dels colors.