Anàlisi de l'obra de Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

Context Històric i Literari (1460)

• Data d'inici de l'escriptura: 2/1/1460
• Edat dels Personatges: Matrimoni secret (Concili de Trento)
• Escenaris Clau:
  • La cambra fosca (vetlla Alfons el Magnànim)
  • Constantinoble (Palau Imperial, Santa Sofia)
• Fonts i Referències:
  • Conte romanços castellans (Alfons el Magnànim a Nàpols)
  • Cronologia (fets realistes)
  • Geografia (Bretanya, Anglaterra, Sicília, Illa de Rodes, Nord d'Àfrica, Constantinoble)

Personatges i Trames

• Personatge Principal: Roger Flor (cabdill dels almogàvers, parteix de Sicília per ajudar l'emperador de Constantinoble, assassinat a Adrianòpolis)
• Antagonista: Janos Hunyadi (voivoda, enfrontat als turcs, pseudònim el Blanc)
• Curriculum Cavalleresc: Similar al cavaller català abans d'enamorar-se. 29 maig 1453: caiguda de Constantinoble i participació d'Alfons el Magnànim en l'organització d'una croada per recuperar-la. El llibre transforma la seva il·lusió en realitat.
• Comunicació Lingüística: Carmesina s'ha educat a la cort grega, coneix estrangers i ha après idiomes. Utilitza el llenguatge i els costums del català i valencià per apropar l'obra a les classes baixes.

Recursos Literaris

• Lletra:
  • Fal·làcia (per donar credibilitat a l'obra, fent veure que existeixen anglesos i Don Ferrando de Portugal que lideren i emanen la traducció)
  • Captatio benevolentiae (descripció: mancances, insuficiència, adversitats). Escriu per fer el bé.
  • Falsa modèstia: Parla sobre l'estil i l'estructura (vol fer creure que escriu un tractat cavalleresc, no una novel·la).
  • Justificació (encàrrec del príncep, fer el bé, alegrar, que el poble prengui exemple).

Pròleg

Justificació del pròleg: La nostra memòria és dèbil i oblida, per tant, s'han de descriure gestes, històries antigues d'homes forts i virtuosos, espills clars i exemple de virtut i doctrina.

Estructura Temàtica

• Locus amoenus
• Plaer i goig en el patiment
• Castell i torre (batalla)
• Fin'amors / Morir per amor / Amor esperitual
• Alba de separar i amor carnal
• Amor adulter

Súnion: Evocació i Invocació

• Evocació: El temple agafa les virtuts de Déu i identificació del temple amb el jo poètic.
• Invocació:
  • Mariner (s'adreça per motius pràctics)
  • Embriac del teu nom (intel·lectuals i espirituals)
  • Exiliat (recorda el temple)

Assaig del Temple (1,7)

Desig de sortir del país, crítica la gent de la seva pàtria i elogia l'exili (desacord amb els catalans i decideix exiliar-se). Contraposa la primera idea, no marxarà perquè estima la pàtria i és tan covard i salvatge com ella.

Vora Mar

Reflexió al llarg de la poesia sobre el pas del temps i lamenta que les poesies en un futur puguin desaparèixer.