Anàlisi de l'Obra Neoclàssica de David: Significat i Trascendència

Recursos tècnics: Domini de la línia per damunt del color. El color és intens i simbòlic: el vermell de la túnica del pare representa passió i alhora sang, i la perspectiva és molt marcada gràcies a la cambra i, principalment, a les rajoles. El tractament de la llum, que ve des de dalt a l'esquerra, intenta crear un petit clarobscur a la manera de Caravaggio més lluminós. 4. Significat de l'obra: Elements propis de l'estil: Aquesta obra és considerada la primera pintura neoclàssica: en emprendre una temàtica i una posta en escena molt clàssica, recull tots els elements propis de l'estil esmentat. A diferència del rococó, presenta claredat compositiva i un intent de buscar la bellesa física i també moral dels protagonistes. Les figures són concebudes més aviat com a escultures; és justament per això que el dibuix domina per damunt del color i que els colors són purs. Relació entre la forma i la funció: L'exaltació del passat per exaltar el present es posa totalment de manifest en aquest quadre que, més enllà del decorativisme buit del rococó, busca l'exaltació d'uns valors cívics. Iconologia: La tria del tema no va ser pas casual enmig d'un ambient il·lustrat que desembocà en la Revolució Francesa. David va voler enfrontar "l'ètica" dels germans Horacis - disposats a donar la vida pels ideals i la pàtria - amb el "pathos" de les dones de la família - abatudes i desconsolades davant un enfrontament el resultat del qual, sigui quin sigui, comportarà pèrdues sentimentals. S'hi fa una exaltació del sacrifici personal i familiar pel bé de la comunitat a la qual s'és pertanyent i de defensa dels valors comuns. Relació entre l'època i l'obra: La situació de l'antic Règim era cada vegada més inestable, i l'aristocràcia i la burgesia il·lustrades proposaven un canvi radical vers una monarquia parlamentària. Els pensadors de la il·lustració - Voltaire... - i els enciclopedistes van intentar modificar la situació mitjançant un canvi de mentalitat que s'havia d'aconseguir a través de la cultura de l'ensenyament. Per això van cercar els models que havien de servir de pauta en la història i en els ideals clàssics. 5. Trascendència de l'obra: L'obra de David és cabdal pel que fa a l'evolució de la història de l'art: trenca amb la tradició del rococó i, en certa manera, inaugura l'època contemporània. Representa una tornada als models més clàssics, però amb un interès per l'antiguitat clàssica com a element comunitari i alhora individual.