Anàlisi d'Obres d'Art: Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai i Elogi de l'Aigua

Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai

Umberto Boccioni (1913)

Museu d'Art Modern (MoMA, NY) - Futurisme

Tema: Al·legoria, home en posició de marxa (dinamisme, moviment)
Tècnica: Fosa
Context Històric: Principis del segle XX, primeres avantguardes. Anys abans de la Primera Guerra Mundial. Època de canvis polítics, econòmics i socials. L'autor, italià i partidari d'intervenir en la guerra, va morir a la Primera Guerra Mundial.

Anàlisi Formal:

• Tipologia: Dempeus
• Forma: Escultura exempta
• Material: Bronze
• Descripció: Cos de persona que camina endavant de manera decidida. Cos sencer sense braços i cames fixades en dos blocs.
• Composició: Línia diagonal marcada pel cos i la cama del darrere. Línies corbes suaus. Superposició de volums. Composició centrípeta oberta.
• Proporció: Cap petit en proporció a les cames. Peus no visibles.
• Punts de Vista: Diversos, amb formes diferents.
• Textura: Polida i brillant
• Figura: Desproporcionada, com si portés roba que es tira enrere amb el vent.
• Llum: Clarobscur
• Moviment: Representació total del moviment.
• Tractament de la Figura Humana: Abstracció. Sense cara ni braços. Busca el moviment i el canvi, no la bellesa.
• Expressivitat: Rostre inexpressiu.
• Dimensions: 111,2 x 88 x 40 cm

Anàlisi Estilístic:

• Estil: Futurisme
• Característiques: Representació del moviment i el canvi. Tendència a l'abstracció. Simultaneïtat de plans (diferents punts de vista).
• Antecedents: Victòria de Samotràcia
• Influències posteriors: Escultures abstractes de la segona meitat del segle XX. Expressionisme abstracte.

Funció i Interpretació:

• Interpretació: Home que camina amb decisió cap al futur, simbolitzant el canvi i el progrés. Optimisme. Forma part d'una sèrie de quatre escultures que també caminen.
• Funció: Útil, estètica. No encarregada per ningú.

Elogi de l'Aigua

Eduardo Chillida (1987)

Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)

Material: Formigó armat i acer
Forma: Exempta
Tècnica: Encofrat
Context Històric: Dècada dels 80. Crisi econòmica i social. Fi de la Guerra Freda i caiguda del Mur de Berlín (1989). Tractat de Maastricht i creació de la Unió Europea (1991). Barcelona designada seu dels Jocs Olímpics de 1992.

Anàlisi Formal:

• Material: Formigó armat i acer
• Forma: Exempta
• Tècnica: Encofrat
• Descripció: Forma de formigó de 54 tones subjectada amb quatre cables d'acer.
• Composició: Cub de línies rectes amb quatre braços recargolats. Contrast harmònic entre línies rectes i corbes. Composició tancada i asimètrica amb diversos punts de vista.
• Moviment: Ritme lent
• Expressivitat: Complicitat de l'autor amb la natura.
• Monocroma: Diferents tonalitats segons la llum.
• Llum: Clarobscur

Anàlisi Estilístic:

• Estil: Abstracte
• Característiques: Prescindeix de les formes figuratives. Estil personal de Chillida: obres de grans dimensions, formes simples i pures connectades amb la natura.
• Antecedents: Henry Moore, monuments prehistòrics.
• Influències: Referència per a escultors contemporanis.
• Altres obres de l'autor: Elogi de l'Horitzó

Funció i Significat:

• Funció: Embellir Barcelona pels Jocs Olímpics de 1992.
• Tema: Mite de Narcís de manera abstracta.
• Encarregat per: Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona.