Anàlisi d'Obres d'Art: El Jurament dels Horacis i Impressió, sol Naixent

El Jurament dels Horacis

• Autor: Jacques-Louis David (1748-1825)
• Cronologia: 1784
• Estil: Neoclàssic
• Tipologia: Pintura figurativa
• Localització: Museu del Louvre, París

Anàlisi Material

• Dimensions: 330 x 425 cm
• Tècnica i Suport: Oli sobre tela

Context Històric

Ens trobem al final de l'Antic Règim, encara en una societat estamental, moment previ a la Revolució Francesa. Es caracteritza per la desigualtat, l'absolutisme i una economia poc productiva. Malgrat això, és el segle de la Il·lustració. La Revolució Francesa suposarà un gran canvi en el panorama polític i social.

Estil: Neoclassicisme

El Neoclassicisme serà un estil més de la burgesia que de l'aristocràcia. Noves excavacions arqueològiques (Pompeia i Herculà) afavoriran aquest estil. Es transmeten valors amb què s'identifica la burgesia. És un estil fred, distanciat dels sentiments de l'artista, que busca la racionalitat i la perfecció tècnica.

Tema

El tema és històric: l’enfrontament entre els Horacis i els Curiacis en el transcurs de la guerra entre Roma i la ciutat d’Alba Longa per l’hegemonia a la Itàlia central.

Anàlisi Formal

• Composició: Tres grups diferenciats: els germans soldats, la figura del pare i el grup de dones (esquerra, centre i dreta, respectivament). Els homes conformen una composició rectangular paral·lela a les línies arquitectòniques, mentre que les dones conformen un triangle amb formes corbes i arrodonides. Els homes es mostren més agressius en la composició, ja que hi predomina la línia recta (tensió i rigidesa).
• Espai: Organitzat en perspectiva lineal, ideal en volums. Recorda l'escenografia teatral clàssica.
• Línia o Dibuix: Dibuix precís, formes clares i rotundes.
• Color: Els colors són sobris, freds i racionals. Dominen tonalitats grises, ocres i vermelles. Cal esmentar el vermell pompeià, color de la sang i la passió, utilitzat en els tres grups de la composició per equilibrar l'escena.
• Pinzellada: Absència de cops de pinzell, característica de l'estil neoclàssic.
• Llum: Tota l'escena banyada per una llum tènue. Aquesta entra per l'esquerra, solució influenciada pel gran mestre italià Caravaggio. La llum defineix les figures i deixa en penombra el fons, dotant l'obra d'un gran dramatisme.

Impressió, sol Naixent

Anàlisi Formal

• Composició: Rigorosa malgrat el seu desplegament formal. S'equilibra mitjançant les línies verticals de les grues, la silueta de les instal·lacions portuàries, els pals dels vaixells, el reflex del sol al mar i l'horitzontalitat del mar i el cel.
• Espai: Les tres barques en diagonal donen profunditat i trenquen el ritme horitzontal.
• Elements Plàstics: El dibuix desapareix totalment; triomfa el color. L'autor renuncia a la precisió de la línia, el seu interès rau en la llum i l'atmosfera d'un moment concret del dia. Monet aplica els colors directament sobre la tela, sense barrejar-los a la paleta. El taronja del sol domina sobre l'escena, que llisca damunt el mar i les tonalitats grises i blaves. L'aigua és un dels motius predilectes de Monet. La pinzellada solta juxtaposa taques de colors; a una certa distància, és la retina la que barreja els colors al quadre.
• Llum i Volum: Tota l'obra de Monet és una exaltació de la llum. Es fon en els colors i ajuda a determinar-los.