Anàlisi d'Obres d'Art: Miquel Blay i Marià Fortuny

Miquel Blay esculpeix un grup format per la figura principal d'un ancià acompanyat d'una nena, tots dos asseguts en un banc i completament nus. L'ancià mostra una composició quasi simètrica, dominada per la línia corba. L'escultor aplica un alt grau de realisme, acompanyat d'una minuciositat extrema. Això s'evidencia en la textura de la pell i en els plecs de la carn. Cal destacar el realisme amb què l'autor representa el fred en la cara de l'ancià. Tota aquesta força es transforma en tendresa en veure la nena, la cara de la qual és concebuda amb sfumatto, una tècnica amb la qual s'aconsegueix realçar les formes suaus.

La finalitat que perseguia l'artista era convidar l'espectador a reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida. L'ancià presenta una musculatura robusta, que fa pensar en la força dels anys de joventut; però, la seva mirada de tristesa sembla assumir la debilitat de la vellesa. En canvi, la nena és delicada i tendra, i mostra una actitud d'indefensió i temor. Amb tots aquests elements, Blay aconsegueix transformar una escena commovedora en una representació del sofriment humà.

L'obra s'estructura a partir de la gran perspectiva que estableix el pintor, el punt de fuga de la qual se situa en l'acte de la signatura dels papers matrimonials del nuvi, sota la mirada del testimoni i l'ajudant, una figura que demana almoina i un senyor assegut. A l'esquerra apareix el vicari, que a la seva taula atén el senyor. Fortuny pinta un segon grup que representa el poble i que té com a referència el torero i la maja. Hi ha dos conceptes a destacar: el primer és l'espai buit que s'estén a la part inferior, i el segon, la col·locació del llum daurat que penja del sostre i del braser. L'obra adquireix un dinamisme notable degut al diàleg i la gestualitat de la gent. Un altre fet a destacar és el virtuosisme de la pinzellada, on l'autor elabora un treball molt minuciós de l'obra, com els vestits i la policromia de les parets.

L'obra transcorre en una vicaria i reflecteix una escena habitual en la vida social europea: el moment de la firma, per part dels contraents, del document que legalitza la seva unió matrimonial. La idea d'aquesta obra es deu a les diverses visites de Fortuny a la sagristia de l'església de Sant Sebastià. Però, la imatge representada no il·lustra una vista real d'aquesta església, sinó que Fortuny es va inspirar en esglésies romanes.