Anàlisi d'Obres Clau del Barroc: Bach, Monteverdi, Händel i Vivaldi

Concert de Brandemburg núm. 2 en Fa Major

Bach / Barroc / Segle XVIII / Alegre, brillant. Melodia vigorosa que s'anuncia en els primers compassos pel tutti i serveix de ritornello del primer moviment. El segon tema és el que interpreta cada solista i apareix 8 vegades. Ritme marcat, compàs quaternari. Allegro. Concerto grosso: ràpid-lent-ràpid. Els instruments solistes s'oposen amb el tutti. Fa major amb modulacions a altres modalitats. Dos conjunts instrumentals: Concertino: trompeta, flauta de bec, oboè i violí. Ripieno: 2 violins, viola, violoncel. Dinàmica per terrasses. És el segon dels 6 concerts de Brandemburg. Va rebre influència de la música italiana, concretament dels concerts de Vivaldi. Aquesta influència es pot apreciar en l'esquema de tres moviments.

Orfeo, Fabula in Musica

Monteverdi: compositor italià de l'escola veneciana, mestre de cor, va composar òperes, madrigals, motets i misses. Barroc temprà / Segle XVI / Profà, vocal / En italià / Argument. Allegro. Ritme de dansa ternari. Ària de forma estròfica amb quatre estrofes i en cada estrofa hi ha un ritornello instrumental. Orfeu: tenor, ritornello: instruments de corda, continu: tiorba. Melodia acompanyada. Alternança entre f-p, dinàmica per terrasses. Mode major. Una de les primeres òperes de la història, composada per als carnestoltes de Màntua. Dins ja trobem elements que formaran part de l'òpera en el futur: la separació del recitatiu i l'ària, la forma estròfica de l'ària, els ritornellos, la inserció de danses, la intervenció del cor, la introducció orquestral.

El Messies. Cor For Unto Us a Child is Born

Händel / 1741 / Barroc tardà / Religiós vocal mixt. Fragments de versicles de la Bíblia. Aquest cor inicial va ser una adaptació d'un duet italià preexistent. La primera frase del text posa l'èmfasi en la paraula inicial, una preposició sense cap importància argumental ni musical. S'inicia amb pols semifort. Predomina l'estil sil·làbic encara que hi ha alguns melismes. Andante, allegro. Oratori o cor dividit en tres actes, subdividits en escenes. Aquest cor pertany al 1r acte i serveix de conclusió de la tercera escena. Conta la notícia de Nadal, el naixement d'un fill. Sol major. Contrapunt imitatiu encara que hi ha algunes paraules amb homofonia. Orquestra de corda (violí I i II, viola i continu) + oboès que doblen a la soprano i cor mixt a quatre veus (soprano, contralt, tenor i baix).

Les Quatre Estacions, Concert núm. 3

Vivaldi: compositor i violinista italià, va estudiar amb el seu pare a la catedral de Sant Marc. Els seus concerts per a violí van ser decisius en l'evolució de l'execució violinística per la seua escriptura de cordes creuades i el desenvolupament d'una nova tècnica per al maneig de l'arc. Va ser el primer compositor que va utilitzar de manera coherent el ritornello, el qual es repetia interpretat per tota l'orquestra. Alternava amb episodis interpretats pel solista, molt sovint de caràcter virtuosístic. Va establir la forma en tres moviments del concert (r-l-r). Segle XVII / Barroc / Profà instrumental. Moviment: els camperols celebren que la collita ha sigut bona i canten i ballen. A: el tutti introdueix el tema de dansa dels camperols i el violí solista accentua l'ambient de festa mitjançant la repetició del tema inicial. B: per a mostrar els diferents estats d'ebrietat, utilitza motius de caràcter indecís i canvis rítmics en les parts del solista i l'orquestra; de tant en tant tenen lloc breus arravataments de dansa. C: un larghetto anomenat "borratxos dormits". El moviment conclou amb el tutti del tema original del cant i de dansa. Allegro. Vigorós temps quaternari. Concert solista. És el primer dels moviments, alternen passatges del tutti amb passatges de caràcter virtuosístic del solo o concertino. Fa major. Melodia acompanyada: melodia principal en la veu superior, corresponent al violí solista i al violí I. Aquesta està sostinguda per la veu del baix continu realitzat pel violoncel, contrabaix i clavicèmbal.