Anàlisi d'Obres Clau: Escultura i Arquitectura Clàssica i Medieval

Laocoont i els seus fills: Escultura Helenística

Laocoont i els seus fills és una escultura exempta de l’estil helenístic. Feta al segle III a.C., originalment de bronze i marbre mitjançant la tècnica de la cera perduda. Està ubicada al Museu del Vaticà. Representa l’episodi mitològic en el qual Laocoont, un sacerdot troià, i els seus dos fills són assassinats per serps marines enviades pels déus.

Lectura Formal

Grup escultòric que transmet una escena dura, amb la musculatura tensa:

• Forma: Realista.
• Punt de vista: Frontal.
• Composició: Dividida en set trossos. És una escultura asimètrica i musculada, amb una estructura triangular definida per línies diagonals i corbes.
• Moviment: Existent, manifestat en els cossos recargolats per les serps. El to muscular crea efectes de clarobscur que accentuen l’emotivitat i el dinamisme.
• Expressió: De patiment, amb un realisme intens i dramatisme. El Pàthos a la cara representa el màxim dolor i la màxima expressió.
• Anatomia: Cossos molt ben treballats. El personatge principal està ben proporcionat, però els nens es veuen menys proporcionals, ja que estan igual de forts que el pare, cosa que no és lògica perquè són petits. Utilitzen la tècnica del trepanat per fer forats (com els de la boca), generant clarobscur.

Anàlisi Estilística

Trenca la serenitat del clàssic. Representació amb dinamisme expressiu (emocions teatrals), amb màxim moviment i dramatisme, especialment a la cara.

Interpretació Conceptual

Inspiració en les històries mitològiques. A nivell de significat, s’ha d’explicar el mite de Troia o la causa de l’obra. Segons el mite, Laocoont va ser l’únic que es va adonar del perill que significava el tribut del cavall per als troians. Va intentar advertir als altres, però va ser castigat pels déus.

August de Prima Porta: Escultura Romana

Fitxa Tècnica

Escultura exempta sobre marbre i policromada, feta al segle I d.C. Anònima i de mides més grans que les reals. Actualment ubicada al Museu del Vaticà.

Lectura Formal

• Forma: Figurativa, realista i exempta. Està dempeus, descalç. Un nen (Cupido) i un dofí als peus.
• Composició: Punt de càrrega (cama dreta) i un de descàrrega (cama esquerra). Utilitza el contrapposto, que transmet una sensació de naturalitat.
• Moviment: No exagerat, però existent gràcies al contrapposto.
• Punt de vista: Frontal.
• Expressió: Transmet autoritat.
• Anatomia (proporcions): Està proporcionat, influenciat pel cànon dels set caps.
• Indumentària: Porta la túnica d'emperador.
• Acabat: Policromat.

Anàlisi Estilística

Models visuals / Influències rebudes: Precedents de l'escultura grega (Policlet amb el cànon de bellesa).

Originalitat i aportacions específiques: És una escultura que fusiona el relleu i l'escultura exempta; el relleu es troba a la seva roba (cuirassa).

Interpretació Conceptual

• Tema (Iconografia): August com a comandant de l’exèrcit. Imatge política de poder.
• Significats (Iconologia): L'obra va ser encarregada per la seva esposa per fomentar la imatge de poder i assegurar el tron al seu fill Tiberi. El fet que estigui descalç l’apropa als déus, ja que els déus anaven descalços. Cupido (el nen porta les ales de Cupido) cavalca el dofí de Venus. A la seva cuirassa es veuen els déus, simbolitzant que les divinitats acompanyen els romans en les seves lluites.
• Funció i usos: Glorificació, commemoració de l’emperador i propaganda política.
• Relació amb el públic: Està destinat al poble per difondre la imatge de poder.

Partenó o Temple d’Atena: Arquitectura Grega

Fitxa Tècnica

Temple grec a l’Acròpolis d’Atenes, fet al segle V a.C.

Lectura Formal

• Situació: Temple religiós en un recinte sagrat a l'Acròpolis.
• Planta: Rectangular octàstil, amb naos, pronaos i opistòdom.
• Alçat: Construït sobre un podi esglaonat (estereòbata i estilòbata). Columnes dòriques sense base, amb fust estriat i capitell format per collarí, equí i àbac.
• Coberta: Sistema arquitravat (tancament horitzontal), amb un entaulament (arquitrau llis, fris de tríglifs i mètopes), cornisa per protegir de la pluja, i coberta a dues aigües.
• Frontó: Triangular amb timpà decorat.
• Material: Marbre.
• Façana: Perfecta en proporció, orientada a l'est per la llum del sol, ja que els temples grecs no tenien finestres. La llum i les espelmes d'oli il·luminaven l'interior, creant un refinament òptic.
• Interior: Fosc, amb l'estàtua del déu; només el sacerdot hi podia entrar.

Anàlisi Estilística

Característiques: Edifici policromat (arquitrau groc, tríglifs blaus, mètopes vermelles). Fris (dins del peristil) que dona la volta a tot l'edifici. Timpà ornamentat.

Models/Influències rebudes: No hi ha cap edifici previ semblant al Partenó. Influències prehel·lèniques.

Interpretació Conceptual

• Funció: Religiosa. Temple destinat al culte de la deessa Atena.
• Evolució: Al segle VI va passar a ser de caràcter cristià. Al segle XV es va convertir en mesquita sota el domini turc. Al segle XVII el van utilitzar com a magatzem de material bèl·lic. Una bomba veneciana va impactar i va explotar, per això avui en dia està en ruïnes. A més, arqueòlegs britànics es van endur elements decoratius a Londres.
• Significats: L'escultura de la deessa a l'interior era en nom de la Deessa Atena.

Teatre d'Epidaure: Arquitectura Grega

Fitxa Tècnica

Teatre a Grècia, a Epidaure, fet durant el segle IV a.C. per Policlet.

Lectura Formal

• Situació i relació amb l’entorn: Ubicat enmig de la natura. Aprofita el desnivell de la muntanya per fer els seients del públic (càvea). La part més baixa és on hi ha l’escenari (skené).
• Planta: L'obra es feia a l'escena (skené), davant hi ha l'orquestra, i a la càvea els espectadors. Té una mesura de 120 m de diàmetre, amb capacitat per a 15.000 espectadors.
• Alçat: No té sostre. Els murs de contenció tanquen la càvea.
• Sistema de coberta: L’únic que té sistema de coberta és l’escenari (construcció horitzontal, arquitravada). S'adapta a la natura aprofitant el desnivell.
• Façana: No n'hi ha.
• Interior (Il·luminació, elements decoratius): La seva il·luminació és la llum natural, ja que estava a l’aire lliure. Els seients es poden considerar elements decoratius.

Anàlisi Estilística

Característiques estilístiques: Estil general clàssic.

Interpretació Conceptual

• Funció original i evolució: Caràcter lúdic. En un principi es va crear per commemorar les festes que es feien en honor del déu Dionís. Té un origen religiós.
• Significats adquirits amb el pas del temps: S'utilitzaven màscares per generar eco i amplificar el so. Si s’havia de representar un paper femení, un home es posava una careta de dona i actuava, perquè les dones estaven mal vistes tant com a actrius com a públic. Els esclaus no hi anaven mai. Tenia la capacitat de distreure la gent i fer-los desconnectar.

Panteó de Roma: Arquitectura Imperial

Fitxa Tècnica

Temple romà al Camp de Mart, del segle II d.C.

Lectura Formal

• Situació: Ubicat a Roma, davant una plaça al Camp de Mart, integrat al paisatge urbanístic.
• Planta: Forma rectangular a la façana, suportada per columnes i sistema arquitravat. L'interior és circular (naos), amb murs com a suport. És octàstil amb pronaos i naos. Diàmetre de la cúpula: 43 metres. Sistema arquitectònic voltat.
• Alçat: Murs gruixuts i columnes.
• Materials: Marbre, granit, maons, ciment amb sorra volcànica (per donar lleugeresa).
• Coberta: Façana de maons, cúpula de bronze, fust monolític.
• Façana: Grans dimensions, arran de terra (originalment sobre un podi).
• Cúpula: Arcs interiors per suportar el pes, amb òcul (forat obert) per a la il·luminació. Presenta cassetons i una semicircumferència perfecta.
• Terra: Formes quadrades, amb riquesa decorativa.
• Il·luminació: Principalment a través de l'òcul.

Anàlisi Estilística

• Models: Temple grec i influència etrusca.
• Influències posteriors: Neoclassicisme (Temple de la Madeleine, Santa Sofia).

Interpretació Conceptual

• Funció original i evolució: Agripa va encarregar la construcció del Panteó. Després d'un incendi, va ser reconstruït. L'edifici actual conserva una inscripció que commemora Agripa. Originalment un temple dedicat a tots els déus romans, es va transformar en església al segle VII d.C., fet que va contribuir a la seva preservació. El bronze de la cúpula es va fondre per fer el baldaquí. Actualment, és un lloc turístic i sepulcre de reis italians.
• Plaça davant del Panteó: Originalment rectangular, actualment té una font amb un obelisc, portat d'Egipte.
• Significat del nom: Reflecteix el politeisme (PAN: Tots; THEOS: Déu).

Santa Sofia de Constantinoble: Arquitectura Bizantina

Fitxa Tècnica

Santa Sofia, situada a Istanbul (Constantinoble), és un temple religiós construït al segle VI com a església, reconstruït més tard en mesquita.

Lectura Formal

• Situació i relació amb l’entorn: Església rectangular/basilical amb planta centralitzada i pati anterior (Nàrtex).
• Planta: Cúpula de 33 m de diàmetre. Tres naus centralitzades, dues semicúpules laterals i absis protegit per cortines (iconostasi). La pròtesi guardava el tresor i les ofrenes, i el diaconicon el pa i el vi.
• Alçat: Cúpula suportada per quatre pilars que formen un quadrat, amb triangles (petxines) que permeten que la cúpula reposi sobre els pilars.
• Materials i coberta: Maó i morter com a materials base, amb cúpula com a sistema de coberta.
• Façana: Exterior auster.
• Interior: Ornamentació rica amb mosaics daurats a les parets, amb il·luminació natural per les finestres de la cúpula i obertures a l'edifici, creant una atmosfera mística.

Anàlisi Estilística

Característiques estilístiques: Contrast entre l’austeritat exterior i l’ornamentació interior. Sistema constructiu voltat amb arcs de mig punt, d'influència romana. La cúpula reposa sobre petxines.

Capitells: Troncopiramidals invertits.

Precedents: Roma, especialment el Panteó, per la cúpula i la grandiositat.

Posteriors: Influència en algunes mesquites.

Interpretació Conceptual

• Funció i significat: Temple religiós que simbolitza el poder de l'emperador Justinià, amb la cúpula com a representació del cel. L'exterior auster contrasta amb l'interior ric, simbolitzant la riquesa interna.
• Evolució: Convertida en mesquita al segle XV després de la caiguda de Constantinoble, amb l'afegit de minarets i la transformació de l'interior: mosaics tapats amb estuc o cortines i inscripcions àrabs de l'Alcorà.

El Colosseu: Amfiteatre Romà

Fitxa Tècnica

Amfiteatre romà al costat del Fòrum Romà, fet al segle I d.C.

Lectura Formal

• Situació i relació amb l’entorn: Edifici monumental.
• Planta: Elíptica, amb tres parts: l'Orquestra (ara Arena), on es desenvolupaven els espectacles; la Càvea, on se situava el públic; i el Soterrani, la part inferior.
• Alçat (Elements de suport): Pilars amb columnes adossades decoratives, murs que aguanten arcs i arquitraus (sistema constructiu voltat i arquitravat).

Nivells de la Façana

1. 1r pis: Columnes dòriques adossades (decoratives), arcs com a entrades i sortides.
2. 2n pis: Columnes jòniques adossades, arcs amb escultures.
3. 3r pis: Columnes corínties adossades (decoratives).
4. 4t pis: Pis cec per protegir-se del sol, amb pilars adossats (pilastres).

• Sistema de coberta: Maó i ciment com a base constructiva, recobert amb marbre.
• Façana: No té una façana principal.
• Interior: Carcassa cilíndrica amb desnivell per a graderies concèntriques. Voltes anulars de canó. Velarium: Toldo desplegable per protegir del sol. Vomitoria: Sortides per accedir a les graderies, amb gran capacitat de desallotjament. Il·luminació natural, a vegades excessiva.

Anàlisi Estilística

Models/Influències rebudes: Els models eren els teatres grecs. Els primers amfiteatres eren de fusta i es podien muntar i desmuntar.

Influències posteriors:

• Als estadis/camps de futbol (lúdics).
• Places de toros (persones i animals).
• Palaus renaixentistes.

Interpretació Conceptual

Edifici públic de caràcter lúdic, destinat a l’espectacle i la diversió. No s'hi feien obres de teatre.

Espectacles Principals

• Lluites entre gladiadors (Munera).
• Lluites entre feres exòtiques (tigres) (Venationes).
• Combats navals (Naumàquies): Es van deixar de fer. Havien d'inundar l’arena.

Funció original i evolució: Els gladiadors eren tractats com a herois i entrenaven per als combats. Podien ser condemnats a mort. Entraven a l’arena, a vegades pujaven amb un “ascensor”. Va estar 100 dies obert, dia i nit (funció propagandística, regal de l’emperador Vespasià, entrada gratuïta). Es va començar a construir amb l'emperador Flavi i no es va acabar fins al seu successor (el seu fill Tit).

Significats adquirits: Glorificar l’emperador i l’imperi econòmicament i militarment, per mostrar la seva fortalesa.

Mesquita de Còrdova: Art Islàmic

Fitxa Tècnica

Mesquita a Còrdova, feta durant els segles VIII-X.

Lectura Formal

• Situació: Edifici de baixa alçada, integrat en l’entorn amb colors terrossos, perpendicular al Guadalquivir. No orientat cap a la Meca, sinó cap al sud per raons de ritu.
• Planta: Basilical amb pati d'entrada (font per a rituals), minaret, hàram (sala de pregàries), alquible (mur indicatiu de la Meca), mihrab (nínxol per a l'Alcorà) i Maqsura (recinte luxós per al califa).
• Materials: Marbre per a columnes i capitells, pedra i maó per a arcs.
• Alçat i coberta: Arcs de ferradura (característics de l’art islàmic) i arcs polilobulats. Coberta voltada (voltes i cúpula).
• Façana i interior: Combinació de colors sorra i vermell a la façana amb arcs emmarcats. Interior amb més de 500 columnes i capitells decorats, cúpula decorada, i il·luminació natural limitada.

Anàlisi Estilística

Característiques: Interior més decorat que l’exterior, amb un sistema constructiu voltat (voltes, arcs i cúpules). L’art islàmic busca integrar-se amb l’entorn, utilitzant edificis de baixa alçada.

Influències: Inspiració en l’arc romà per la seva utilització d'arcs i cúpules, influència directa en la construcció islàmica.

Interpretació Conceptual

Funció: Inicialment mesquita amb funció religiosa i política. Model de referència per a altres mesquites.

Evolució: Aquesta mesquita va ser transformada en catedral al 1523, després de deixar de ser utilitzada com a mesquita, amb una influència catòlica, tot i mantenir passatges que recreaven el bosc sagrat de Mahoma.