Anàlisi d'Obres Mestres: El Crit i Els Jugadors de Cartes

El Crit: Anàlisi i Fitxa Tècnica de l'Obra d'Edvard Munch

Fitxa Tècnica

• Títol: El Crit
• Autor: Edvard Munch
• Cronologia: 1893
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 91 x 73 cm
• Estil: Expressionista
• Tema: Al·legoria de l'angoixa existencial
• Localització: Galeria Nacional (Oslo)

Comentari

Descripció Formal

En aquesta composició hi ha un contrapunt entre els elements estables (el pont i les persones de segon terme) i tot el moviment de pinzellades violentes del protagonista i del paisatge del fons. Dins de l'aigua del mar, hi ha unes petites embarcacions que també semblen equilibrades.

És una visió subjectiva de l'escena (tal com ho veus i ho vius tu mateix).

Hi ha una barreja violenta de colors (vermell, taronja, blau, groc) pintats d'una forma irreal.

Temàtica

És un crit d'angoixa que pot alliberar el món interior del personatge. Tot això es descriu en el paisatge.

En aquesta obra s'hi veuen les frustracions interiors de l'artista, causades sobretot per la soledat de l'home en la societat moderna (capitalisme, industrialització, individualisme). Això és una crítica al món falsament optimista de la burgesia. De fet, ell converteix, en el seu quadre, en un malson l'àrea de passeig de les classes benestants de la seva ciutat.

Hi ha qui considera que el rostre del personatge principal de l'obra és un retrat de la mòmia inca que hi ha al Museu de l'Home a París.

Models i Influències

Munch va rebre la influència d'artistes com Van Gogh, pel que fa al tractament de les línies sinuoses; Toulouse-Lautrec, pel tractament de l'“interior humà”, ja que pintava personatges en els cabarets, prostíbuls, etc.; Gauguin, pel tractament dels colors propis del fauvisme. També es va veure influït per la filosofia de Nietzsche i Kierkegaard, dos filòsofs alemanys que tractaven molt el tema del nihilisme. També es va deixar influir per les Pintures Negres de Goya. Munch, en canvi, va influir molt l'expressionisme alemany i els seus pintors, seguidors de Munch, van fundar el grup Die Brücke.

Els Jugadors de Cartes: Anàlisi i Fitxa Tècnica de Cézanne

Fitxa Tècnica

• Títol: Els Jugadors de Cartes
• Autor: Paul Cézanne
• Cronologia: 1893
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 47 x 57 cm
• Estil: Postimpressionista
• Tema: Escena costumista

Comentari

Cézanne va néixer a la regió francesa de la Provença, el paisatge de la qual va pintar molt en el futur. Va anar a París on va conèixer l'impressionisme, però de seguida va adquirir el seu propi estil. Per tant, va ser impressionista poc temps, ja que els paisatges de la Provença els pintava amb un estil que era un precedent del cubisme.

Descripció Formal

El quadre té una composició basada en una línia vertical (que el parteix en dos i entremig un triangle). En els dos vèrtexs superiors del triangle hi ha els dos caps (jugadors) i en el vèrtex inferior s'hi troba el motiu del quadre: les cartes. L'eix vertical separa els dos contrincants i en aquest eix hi trobem l'ampolla que comparteixen, però que accentua encara més aquesta separació. Les formes dels caps, braços, mans, etc., és a dir, formes orgàniques, Cézanne tendeix a geometritzar-les, adaptant-se així al cubisme. A diferència dels impressionistes, Cézanne torna a utilitzar la línia per fer la silueta de les coses.

Temàtica

Representa una escena quotidiana pròpia dels quadres costumistes i també pròpia de l'època, ja que els impressionistes també pintaven molts interiors de bars i cafès. El personatge de la pipa es creu que era Alexandre, el jardiner del pare de l'artista.

Models i Influències

Aquest quadre rep la influència de les pintures franceses i britàniques dels segles XVII i XVIII, on era habitual retratar persones jugant a cartes en ambients més senyorials i burgesos. L'obra de Cézanne va ser precursora del cubisme, un moviment liderat per Picasso i Braque.