Anàlisi d'Obres Mestres: El Jurament dels Horacis i El Tres de Maig

Anàlisi de Pintures Neoclàssiques i Romàntiques

El Jurament dels Horacis (Jacques-Louis David)

Pintura (1)

Anàlisi Formal

Breu Descripció

La pintura mostra un marc arquitectònic romà amb columnes dòriques que suporten tres arcades de mig punt. Hi ha tres soldats romans joves que juren davant d’un home amb una capa vermella, que aguanta amb la mà dreta tres espases i amb l’esquerra fa un gest solemne. A la dreta del quadre hi ha tres dones abatudes i dos infants recollits per una de les dones.

Elements Plàstics

• Predomina el dibuix.
• El quadre està il·luminat per un focus de llum freda que prové del lateral per projectar unes ombres molt marcades.
• El color està subordinat al dibuix i la pinzellada és molt detallada.
• Colors brillants amb predomini del vermell, gris i ocre. Són tons freds.

Composició

• Molt ordenada i simètrica. Genera estabilitat, amb figures ordenades paral·lelament al pla del quadre i a l’arquitectura del fons, de forma clara.
• Predominen les línies verticals (columnes i mur) que estan travessades horitzontalment (rajoles). Els homes també accentuen la verticalitat.
• El personatge central fa el mig. Els mànecs de les espases fan de punt central i actuen com a vèrtex d’un triangle format pels braços dels soldats (el 3 és constant en el quadre: homes, dones, espases, triangle...).
• Composició tancada i geomètrica. La perspectiva és lineal.
• Els plans són: 1r els homes que fan el jurament i les dones, 2n les columnes que sostenen els arcs i 3r el fons.

Ritme

Repòs tens, estàtic, però amb gran diferència entre una imatge congelada i una altra més estàtica.

Temps i Expressió

La diferència de ritme vol mostrar l’acció dels homes enfront de l’abatiment i el drama de les dones. És anecdòtica.

Estil

Neoclàssic, per la claredat de l’espai, la importància del dibuix i l’absència de detalls innecessaris, i la intenció moralitzadora. S’inspira en la pintura Renaixentista rebutjant la Rococò.

Interpretació

Contingut i Significat

Gènere històric romà, que es situa quan la República va entrar en lluita amb la família Alba Longa de l’estat veí. Es decideix que el conflicte fos dirimit per tres herois de cada bàndol, els quals juraven al pare la seva lleialtat i la disposició a morir per defensar-la. Les dones mostren el drama de la lluita per sobre dels sentiments. Només va sobreviure un Horaci, que va matar la seva germana, destrossada per la mort del seu marit.

Funció

Didàctica i propagandística. L’autor usa un tema clàssic per insistir en valors contemporanis a la seva època: noblesa, heroïcitat, sacrifici...

Context Històric

Encarregada per Lluís XVI, però va ser conclosa a Roma el 1784. Va ser molt reconeguda sobretot a la Revolució Francesa, ja que exalta la pàtria per damunt la família i l’amor. David pinta segons l’acadèmia i és pintor de Napoleó; després és exiliat per la Restauració Borbònica Francesa.

Conclusions

Miquel Blay va evolucionar des d'una obra realista i academicista cap a una escultura obertament modernista en la qual es reconeix la influència de Rodin.

El Tres de Maig (Francisco de Goya)

Anàlisi Formal

Breu Descripció

En l’obra es representen els afusellaments del 3 de maig a Madrid.

Elements Plàstics

• Predomina la formulació pictòrica, amb pinzellades llargues i obertes de gran força expressiva.
• La gamma cromàtica és reduïda (ocre, negre, blanc, groc, vermell).
• La llum incideix sobre el color i crea matisos i forts contrastos.

Composició

• La composició s’articula en tres grups i al fons un paisatge de cases.
• A l’esquerra es veuen un conjunt de persones, unes mortes i les altres moments abans de ser afusellades.
• A la dreta hi ha un escamot de soldats posicionats en diagonal.
• La composició s’ordena gràcies a la figura que s’encara als soldats.
• La llum serveix per il·luminar els personatges de l’esquerra mentre que l’ombra envolta els soldats de la dreta.
• La llum i el color creen profunditat. La línia de l’horitzó dona realisme i inclou l’espectador en l’obra.

Ritme

Gran dinamisme en l’escena a través de les diagonals.

Temps i Expressió

Gran expressivitat en les actituds dels personatges (horror, resignació, heroisme). Per contra, els soldats es representen com figures deshumanitzades.

Estil

Tot i ser una obra compresa en el període neoclàssic, presenta característiques de la pintura romàntica. Goya s’inspira en la tradició barroca tant en els recursos pictòrics com en les expressions. També incorpora el tenebrisme característic del segle XVII. Goya es convertirà en un innovador de la plàstica i inspirarà autors posteriors com Manet.

Interpretació

Contingut i Significat

En el quadre es mostren els afusellaments de les tropes franceses realitzats sobre el poble de Madrid, un dia després de l'aixecament espontani.

La figura de l’home amb els braços oberts es relaciona iconogràficament amb la crucifixió de Jesús, i la llum, amb la presència de Déu. Goya representa el poble com els autèntics herois des d’una sensibilitat allunyada de l'heroisme en els quadres neoclàssics. Gràcies a la idea de lluita apassionada del poble, es mostra la clara sensibilitat romàntica.

Funció

No hi ha una finalitat concreta. Tot i que el tema del quadre es converteix en un testimoni dels fets ocorreguts a Madrid.

Context Històric

La insurrecció popular contra les tropes de Napoleó va conduir a una llarga guerra. Goya, clar defensor de les idees de la Il·lustració, representa l’horror, la barbàrie i l’heroïcitat del poble. Tot i que decebut per la situació política, es va exiliar a Bordeus, on va morir. L’autor va destacar com a pintor i gravador. Va ser introduït als cercles aristocràtics fins que va ser anomenat pintor de cambra per Carles IV.

Conclusions

L’obra de Goya no es pot incloure en cap estil determinat. És una obra personal que anticipa el romanticisme, el naturalisme, l'impressionisme i l'expressionisme, tot i que aquests corrents s'originarien més tard.