Anàlisi d'Obres Mestres Romàniques i Gòtiques: Catedrals i Escultures

Catedral de Santiago de Compostel·la

Descripció Formal

L'interior de la catedral compostel·lana s'organitza d'acord amb el model d'església de pelegrinatge de creu llatina. La planta es distribueix en tres naus; la central, de dimensions més grans. A la capçalera hi ha una girola i cinc capelles radials de planta semicircular, tot i que l'axial és quadrada exteriorment. El creuer, on s'aixeca el cimbori, també té tres naus i quatre absidioles, dues a cada costat de la capçalera. Als peus del temple hi ha un nàrtex, que acull el cèlebre Portal de la Glòria, obra romànica del Mestre Mateo. Cobreix la nau central una volta de canó reforçada per arcs faixons, mentre que les laterals tenen volta d'aresta. La tribuna situada damunt els arcs proporciona claror a la nau central, a través dels arcs geminats que s'obren en aquesta nau.

Entorn i Integració Urbanística

La monumental plaça de l'Obradoiro és el centre neuràlgic de la ciutat, meta de tots els pelegrins que segueixen el Camí de Sant Jaume. Conforma un conjunt escenogràfic espectacular, amb l'Hostal de los Reyes Católicos, el col·legi de San Xerome i el palau de Raxoi.

Funció, Contingut i Significat

Santiago de Compostel·la segueix un patró arquitectònic que respon a un simbolisme religiós molt potent. La planta de creu llatina és un espai organitzat de manera que els fidels puguin recórrer la catedral fins al sepulcre on es veneren les relíquies de l'apòstol Jaume. Tanmateix, amb les nombroses modificacions posteriors s'ha perdut la unitat del programa iconogràfic que representava la història de la salvació de la humanitat a les portalades del temple.

Models i Influències

La catedral compostel·lana s'inscriu en el tipus francès d'església romànica de pelegrinatge. A més del temple de Santiago de Compostel·la, els centres de pelegrinatge més representatius són:

• L'abadia de Sainte-Foy de Conques
• La basílica de Saint-Sernin de Toulouse
• La basílica de Saint-Martin de Tours
• Saint-Martial de Llemotges

Portalada de Sant Pere de Moissac

Descripció Formal

La portalada de Moissac està precedida pel timpà esculpit on hi ha centrada la imatge del Crist en Majestat, envoltat pel tetramorf i els 24 ancians de l'Apocalipsi. Aquests es distribueixen simètricament en tres franges horitzontals, separades per una sanefa en forma d'ones del mar, i adaptades –com la resta de figures– a les limitacions del marc arquitectònic. La composició s'estructura a partir de la figura de Crist, a la qual es dirigeixen directament totes les mirades de la resta de personatges, fet que provoca una unitat escènica centrípeta (cap a dins). Així mateix, cal ressaltar l'ocupació íntegra de tots els forats de l'espai compositiu, un clar exemple d'horror vacui (por al buit).

La talla escultòrica presenta dos models. El primer sorprèn per la minuciositat i el realisme dels detalls, la gestualitat i l'expressivitat dels 24 ancians, els rostres dels quals estan tractats de manera completament individualitzada, una anticipació al gòtic. En canvi, la representació de Crist en Majestat segueix els paràmetres típics del romànic: ús de la perspectiva jeràrquica –més proporcions que la resta de figures–, presentació frontal i plana, solemnitat hieràtica i simetria compositiva. Aquests aspectes li confereixen una evident aurèola sobrenatural i atemporal. La resta de decoració de la portalada es troba a la llinda, que tanca l'escena del timpà; al mainell, amb una iconografia que supedita completament la seva forma en l'espai arquitectònic; i als brancals laterals, les figures dels quals destaquen per la seva gran expressivitat i dinamisme.

Temàtica

Al timpà s’hi mostra una representació de la teofania –visió de Déu al final dels temps–, basada en el text de la segona arribada de Crist al món, narrada a l'Apocalipsi de Sant Joan. L'escena està dominada per la imatge de la Maiestas Domini, el Crist Jutge de cos sencer beneint amb la mà dreta i aguantant un llibre amb l'esquerra. Acompanyant el Crist Jutge hi ha els símbols dels quatre evangelistes i els 24 ancians de l'Apocalipsi, que porten les corones plenes de perfums, que simbolitzen les oracions dels sants, i el violí o la cítara per cantar les lloances que dediquen a Déu Totpoderós:

• L'àguila: Joan
• El lleó: Marc
• El bou: Lluc
• L'àngel: Mateu

La llinda està decorada amb rodes de foc que representen el foc de l'Apocalipsi. Als laterals de la portalada hi ha relleus esculpits amb escenes de l'Antic i del Nou Testament, i també representacions al·legòriques de la luxúria i de l'avarícia. En el muntant dret, s'hi ha representat sant Pere, i a l'esquerra, el profeta Jeremies, mentre que al mainell hi ha representacions d'animals fantàstics.

Models i Influències

Encara que algunes teories asseguren que deriva d'una miniatura mossàrab, el timpà de Moissac no podria explicar-se sense el model del timpà de l'abadia de Cluny, al qual va estar vinculat fins al 1047. Paral·lela en el temps a altres grans portalades, com la de l'església de Santa Maria Magdalena de Vézelay o la de Santa Fe de Conques, la portalada de Moissac va ser considerada en el seu moment una obra mestra, i va servir de model a altres esglésies franceses, com a Santa Maria de Souillac, que potser va ser coneguda pel Mestre Mateo. El Mestre Mateo és l'autor del Pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la (1168-1188), del qual es menciona un detall del Crist en Majestat i un detall d'un brancal lateral de l'entrada.

Catedral de Notre-Dame de Chartres

Descripció Formal

La façana principal de la catedral s'estructura a partir del pòrtic reial conservat de l'antiga església romànica, profusament decorat amb escultures que anuncien, per mitjà de l'expressió i el lleuger moviment, el primer estil gòtic. A sobre, s'hi aixeca un gegantesc trifori coronat per una rosassa, i una galeria que comunica les dues torres campanar que flanquegen i acullen la portalada. La torre dreta, de 105 m, data del segle XII i també correspon a l'antic temple; mentre que l'esquerra, que arriba als 113 m, és del Gòtic flamíger del segle XVI. Els extrems del transsepte també acullen portalades interessants d'època gòtica que segueixen el model de la porta principal, però sense torres. Els murs laterals es troben seccionats pels contraforts i els arcbotants que recullen el pes de la volta interior, i permeten obrir-hi nombrosos finestrals entre ells. El conjunt es tanca amb una coberta de coure de dos vessants que data del 1836.

L'interior presenta una planta de creu llatina de 130 m de longitud i 64 m d'amplària dividida en tres naus –també en el transsepte– i coronada per una capçalera de doble deambulatori i tres capelles radials semicirculars a l'absis. La nau central es divideix mitjançant una elevació de tres nivells: unes arcades ogivals, que donen accés a les naus laterals; un trifori, i un elevat claristori d'arcs geminats que estan coronats per una petita rosassa, amb vidrieres exuberants amb històries bíbliques que donen a l'interior una gran lluminositat. El sostre, a 37,5 m d'altura, es tanca amb la volta de creueria, amb unes nervadures que es converteixen en fines columnes que donen suport als pilars poligonals que separen les arcades.

Entorn i Integració Urbanística

Seguint el model prototípic de ciutat gòtica, la catedral de Chartres funciona com a punt de referència visual de la nova urbs. Així, els principals carrers i camins d'accés a la ciutat tenen en aquest lloc el punt de trobada.

Funció, Contingut i Significat

La suposada túnica que vestia la Mare de Déu en el moment del naixement de Jesús, guardada en l'antic temple romànic, havia convertit Chartres en un centre de pelegrinatge marià important. El foc que va destruir aquest temple va ser interpretat pels fidels primer com una ira divina, però quan es va trobar la túnica sagrada intacta a la cripta després de l'incendi els va convèncer que, de fet, la Mare de Déu volia que el santuari dedicat a ella fos més digne i sumptuós.

Models i Influències

La catedral de Chartres segueix la tipologia de planta típica dels centres de pelegrinatge –naus laterals i deambulatori– que ja s'utilitzava a l'època romànica. Així i tot, recull les noves teories i gustos gòtics que ressaltaven el caràcter celeste de la construcció: més verticalitat de l'edifici i més lluminositat interior. La façana, en forma de H amb dues torres, rosasses i portalades decorades profusament amb escultures, respon a una tipologia molt característica del nord de França, el model principal de la qual és Notre Dame de París. La influència es va fer evident a Anglaterra i també a Castella, tal com es pot apreciar quan es contemplen les catedrals de Burgos i de Lleó.

Pou de Moisès

Descripció Formal

Aquest conjunt escultòric formava part d'un conjunt monumental col·locat al centre del claustre de la cartoixa. Es repenjava en una base hexagonal amb escuts en referència al duc Felip l'Atrevit, i estava coronat per un Calvari. Cada personatge està tractat en tot el seu volum alliberat del marc arquitectònic on es troba, la qual cosa n’accentua la monumentalitat. Destaca el caràcter realista de les figures, les característiques individualitzades de cada personatge i les diferents expressions de meditació, inspiració o irritació que fan de les escultures autèntics retrats psicològics. El tractament dels vestits de les figures, amb plecs gruixuts i profunds, fa que la llum creï efectes de clarobscurs que n’augmenten l’expressivitat. Cada figura té un tracte diferenciat que en potencia el caràcter particular. Destaca la de Moisès amb un accentuat moviment del cap i una barba crespada. Claus Sluter para esment als detalls, tant els esculpits com els afegits originàriament en bronze, com les cordes de coure de l'arpa de David. Els àngels plorant, de formes més suaus, són obra de l'ajudant i nebot de Claus Sluter, Claus de Werve. L'obra, que estava policromada per tenir més realisme, encara conserva algunes zones amb colors blaus i daurats.

Temàtica

Sembla que l'obra es va basar en la font de la vida (fons vitae). La presència dels sis personatges: Moisès, David, Jeremies, Zacaries, Daniel i Isaïes, fa referència als patriarques i profetes de l'Antic Testament que havien prefigurat en els seus escrits la Passió i la mort de Crist. Iconogràficament cada personatge porta una cartel·la amb textos referits a la passió i mort de Jesús i està identificat amb els seus atributs:

• Moisès: amb les taules de la Llei
• David: amb la corona de rei i una arpa a la seva mà
• Jeremies: que porta el Llibre de les Lamentacions
• Zacaries: amb una ploma i un tinter
• Daniel: que dirigeix la seva mirada cap a Isaïes
• Isaïes: que es representa calb i s'inclina cap a Daniel amb un llibre sota el braç

Models i Influències

La proposta escultòrica de Claus Sluter va influir l'escola escultòrica borgonyona del segle XV. També va tenir una notable influència en els pintors primitius flamencs, especialment en la plasticitat de les figures del Mestre de Flémalle. En el seu Enterrament de Crist, l'àngel que s’eixuga una llàgrima amb el dors de la mà està inspirat clarament en el Pou de Moisès. Altres pintors flamencs, com Rogier van der Weyden, fan seus els trets característics de Claus Sluter, com el dramatisme dels rostres i l'expressivitat dels convulsos vestits presentats en El davallament de la creu.