Anàlisi de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau

Bonaventura Carles Aribau i l'Oda a la Pàtria

Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) va ser un destacat escriptor, economista, polític i taquígraf català.

Context i Significat de l'Oda a la Pàtria

Va escriure aquest poema el 1833, publicat a la revista El Vapor. L'Oda a la Pàtria és l'obra més important d'Aribau, ja que la resta de la seva producció literària es considera d'escàs relleu, breu i circumstancial. Cal destacar que aquest poema és considerat l'inici de la Renaixença.

Temes Principals

El tema central del poema és l'enyorança de la pàtria i de la llengua, entesa aquesta última com a representant de la pàtria.

Per comprendre millor el text, és útil conèixer algunes referències:

• La "tomba del jueu" fa referència a Montjuïc.
• La "mallorquina nau" fa referència a l'illa de Mallorca.
• La "llengua llemosina" o "el llemosí" és el nom que es donava aleshores a la llengua catalana.

Estructura i Mètrica

Pel que fa a la mètrica, el poema consta de 6 octaves reials, cadascuna amb 8 versos alexandrins (12 síl·labes). Cada vers presenta una cesura 6+6, amb els dos hemistiquis masculins. La rima és consonant, alternant versos masculins i femenins. L'estructura de la rima és ABBA ACCA, DEED DFFD, i així successivament. L'estructura de la rima és, doncs, encreuada. D'aquesta manera, l'autor subratlla que cada quatre versos conformen una unitat de sentit.

Anàlisi per Octaves

Primera Octava

Està dedicada a les muntanyes i illes dels Països Catalans. Conté dos paral·lelismes ("adéu-siau turons, per sempre adéu-siau", "per lo repòs etern, per lo color més blau") i una al·literació ("e al mig del mar immens la mallorquina nau").

Segona Octava

S'associa el paisatge amb la família. En enyorar els elements físics, s'evoquen els personals.

Tercera Octava

És també un cant d’enyorament. Sembla una última maniobra per recordar la glòria de la llengua, la glòria passada.

Quarta Octava

El que abans era un to de renúncia, ara esdevé una invitació. Aribau deixa clar que la llengua ha desaparegut del món literari. Vol influir en aquells que no tenen consciència sobre la llengua. Ho fa amb el propòsit que la grandesa s'encomani a l'amo i, alhora, que la llengua de la pàtria sigui la llengua del patró. Aquí es manifesta una superació del castellanisme.

Cinquena Octava

Torna l’evocació del que podia haver estat i no és la llengua catalana. Aribau li atorga la condició de pròpia i transcendental, ja que és la llengua que utilitza quan es troba sol i parla amb el seu esperit.

Sisena Octava

Aribau evoca la seva infantesa a Catalunya. Amb l’exaltació del lloc d’origen, lloa la figura del patró, a qui equipara simbòlicament amb la Pàtria.

Significat General

Aquest poema és un dels grans exponents de la manera de ser i pensar, de la ideologia, dels poetes de la Renaixença, especialment els de caire conservador. La pàtria, la fe, la llengua, l'amor a la mare i als fills, resumeixen, en una llengua que barreja verbs en català antic i paraules col·loquials (o fins i tot incorrectes) i una gran quantitat d'imatges simbòliques, el que tradicionalment ha representat la identitat catalana.