Anàlisi de "La persistència de la memòria" de Dalí

La persistència de la memòria

Salvador Dalí (1904-1989)

1931. Surrealisme

Context històric

Tècnica i suport: Oli sobre tela
Dimensions: 24 x 33 cm
Localització: MoMA (Nova York)

Període d'entreguerres marcat per la crisi a Europa, agreujada pel Crac del 29. L'auge dels feixismes i l'inconformisme social impulsen corrents artístiques avantguardistes. A Espanya, la Segona República viu tensions entre dretes i esquerres.

Anàlisi formal

Descripció: Sobre un paisatge realista, quatre rellotges es disposen en diferents superfícies. Un, cobert de formigues, al primer terme. Un altre, en una branca seca. El darrer, sobre una forma antropomorfa.

Gama cromàtica: Colors càlids i brillants, amb contrastos entre tons càlids i freds. Pinzellada precisa i dibuix detallat.

Llum: Brillant i nítida, amb ombres allargades. Llum blanca i irreal al fons, contrastant amb el tenebrisme del primer terme. Ambient crepuscular.

Composició: Tancada, asimètrica i equilibrada. Diagonals ascendents que guien la mirada. Contrast entre les línies rectes de l'horitzó i les corbes dels rellotges. Predomini d'objectes a l'esquerra.

Perspectiva: Lineal, amb punt de fuga central. La línia alta de l'horitzó emfatitza la part inferior.

Ritme: Moviment lent i tranquil dels rellotges tous, contrastant amb l'estatisme dels objectes durs.

Interpretació

Significat: El pas del temps i la persistència de la memòria. El que perdura és el dur, mentre el temps esborra la resta. Escena onírica i irracional. Els rellotges tous representen la memòria deformada. El rellotge dur amb formigues simbolitza el present, inamovible.