Anàlisi de 'La persistència de la memòria' de Dalí (1931)

La persistència de la memòria

Cronologia: 1931

Estil: Surrealisme oníric

Tècnica: Oli

Suport: Tela

Localització: MoMA (Nova York)

Context històric i cultural

Pintada durant el bienni progressista de la Segona República Espanyola (1931-1933), un període caracteritzat per un gran nombre de reformes, on destacaven l'agrària, l'educativa i la militar, malgrat l’oposició de les forces conservadores.

Culturalment, a inicis del segle XX apareixen les primeres avantguardes artístiques, amb París i Nova York com a principals centres. Sorgiran moviments com el fauvisme, l’expressionisme, el cubisme, el futurisme, l’abstracció i el surrealisme.

Descripció de l'obra

L'obra representa un paisatge al capvespre.

Primer pla

• Al centre, una figura estranya, una mena de cap amorf (possible autoretrat) del qual sembla sortir una llengua carnosa. Té una parpella tancada i, a sobre, reposa un rellotge de butxaca tou.
• A l'esquerra, un moble rectangular sobre el qual es disposen dos rellotges:
  • Un rellotge metàl·lic de butxaca, cobert de formigues.
  • Un altre rellotge de butxaca, de consistència tova, amb una mosca sobre el vidre, que marca aproximadament les 18:55h.

Sobre aquesta mateixa plataforma hi ha el tronc sec d’una olivera, d'una de les branques de la qual penja un altre rellotge de butxaca tou que marca aproximadament les 18:00h.

Segon pla i fons

A l'esquerra, una plataforma quadrangular de color blau que sembla connectar-se amb el fons marí.

A la dreta, una cala amb platja on es veu una petita pedra rodona projectant ombra. Al fons, s'aprecien uns penya-segats característics de la Costa Brava (possiblement el Cap de Creus).

Tècnica pictòrica

El dibuix té una gran importància. Les línies són pures i el tractament és molt acadèmic, dibuixant amb gran exactitud i detallisme algunes formes, mentre que d'altres apareixen deformades, seguint la lògica onírica.

La llum divideix l'escena en dues parts no simètriques:

• Una part més tenebrista en primer pla, amb una llum suau que sembla provenir de la dreta, projectant ombres definides.
• Una part molt il·luminada al fons del quadre, amb una llum blanca, nítida i d'aspecte irreal.

Vinculat a la llum, destaquen els colors. Predominen les tonalitats fredes (blau, gris, blanc), que tendeixen a allunyar visualment les formes, en contrast amb les tonalitats càlides (ocre, marró, groc) del primer pla, que les acosten.

La perspectiva situa la figura estranya i la plataforma amb els rellotges en primer pla, mentre que els penya-segats i l'altra plataforma blava queden en un segon pla o al fons.

Estil: Surrealisme Oníric

L'obra pertany al moviment del surrealisme, que es caracteritza principalment per:

• L’any 1924, el poeta francès André Breton va publicar el primer Manifest Surrealista.
• Les idees de Breton es basaven en el seu coneixement de la psicoanàlisi de Sigmund Freud i en l'observació del comportament dels malalts psiquiàtrics.
• El concepte bàsic és l’automatisme psíquic, segons el qual les obres (pintures, escultures, poemes) han de sorgir directament de l’inconscient, com una mena de "dictat màgic", sense la intervenció de la raó.
• Dins del surrealisme destaquen dos corrents principals: el surrealisme automàtic (amb figures com Joan Miró, André Masson, Leandre Cristòfol) i el surrealisme oníric (representat per Max Ernst, René Magritte i Salvador Dalí).
• Dalí és el principal exponent del surrealisme oníric, profundament vinculat al món dels somnis. Ell mateix va desenvolupar el que anomenava mètode paranoicocrític: una tècnica per plasmar imatges provinents de les seves obsessions i d'associacions irracionals i arbitràries.

Significat i Funció

Segons el mateix Dalí, va pintar aquesta obra una tarda després de dinar, mentre patia mal de cap i la seva esposa, Gala, havia sortit amb uns amics al cinema. La inspiració li hauria vingut en observar un formatge Camembert que s'havia estovat amb la calor, reflexionant sobre els problemes filosòfics de la "duresa" i la "mollesa".

Amb els rellotges tous que marquen hores diverses, Dalí sembla insinuar la relativitat del temps i la seva naturalesa subjectiva i psicològica, en contraposició al temps rígid i mecànic. L'angoixa per controlar el temps és vista com una preocupació artificial creada per l'ésser humà. Dalí planteja que tot és efímer, contraposant la solidesa aparent del paisatge del fons (els penya-segats) amb objectes (els rellotges tous) que ens recorden la fugacitat de les coses i la descomposició.

La recerca de la immortalitat és una de les preocupacions obsessives de la vida. Això també és present al quadre mitjançant la contraposició entre elements durs que semblen persistir (roques, base de fusta) i elements tous que es desfan (rellotges), reforçant la sensació de relativitat temporal.

Iconogràficament, es considera que l'estranya figura central és un autoretrat deformat de Dalí, similar al que apareix en altres obres com El gran masturbador. El paisatge dels penya-segats s'identifica clarament amb el Cap de Creus i la Costa Brava, un lloc recurrent en la seva obra.

La presència de mosques i formigues (sobre els rellotges) té a veure amb la por de Dalí als insectes, que sovint associava a la putrefacció i la descomposició.

La funció principal de l'obra és expressiva i simbòlica. Dalí volia plasmar les seves obsessions, traumes i angoixes personals (relacionades amb el temps, la mort, la sexualitat) a través del llenguatge oníric i irracional del surrealisme.