Anàlisi i Personatges Clau d'Aigües Encantades (Puig i Ferreter)

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,59 KB

Anàlisi de les Tensions i Personatges a Aigües Encantades

Les Dues Tensions Centrals de l'Obra

A Aigües encantades es reflecteixen dues tensions principals que estructuren el conflicte dramàtic:

  1. Conflicte generacional i d'independència: La lluita entre Cecília, que busca la seva independència després d’estudiar a la ciutat, i els seus pares, ancorats en valors tradicionals.
  2. Conflicte ideològic: L'enfrontament entre el Foraster, defensor del progrés científic, i el poble, que es manté ferm en creences religioses i antigues.

Personatges Clau i Simbolisme

Pere Amat: L'Autoritat Rural i la Intransigència

Pere Amat és el pare autoritari de Cecília i un propietari rural. Representa la societat rural tancada al canvi i la mentalitat intransigent de les societats antigues. Refusa les idees modernes i científiques de la seva filla perquè les percep com una amenaça a la seva visió del món, basada en l’autoritat i la religió. Actua amb violència, dóna suport a Mossèn Gregori i incita el poble contra el Foraster.

Juliana: La Tradició i la Mala Consciència

La Juliana és la mare de Cecília. Comparteix les idees tradicionals del marit, però és menys intransigent i violenta que ell. És molt religiosa i creu irreflexivament en les supersticions populars. Té mala consciència perquè creu que, permetent a la seva filla anar a la ciutat a estudiar, no l'ha educat correctament.

Vergés: El Mestre Enamorat i Conformista

Vergés és el mestre del poble i està enamorat de Cecília, malgrat les seves diferències ideològiques. Tot i ser de l’edat de Cecília i més acomodat, i criticar la ignorància del poble, encara conserva certes creences religioses tradicionals. Vol millorar la formació del poble i allunyar-lo de les supersticions. Tot i defensar el Foraster, no ho fa de manera rotunda. És un personatge que esdevé conformista i accepta parts de la religiositat popular. Demana a Cecília que es quedi al poble.

Cecília: L'Idealista que Busca la Llibertat

Cecília és una persona idealista que vol transformar la realitat. Al principi de l'obra, li comenta a Vergés que se sent com una àliga atrapada en un galliner. Quan decideix marxar amb el Foraster, deixant els seus pares, se sent alliberada d’un entorn rural opressiu i conservador. La seva marxa simbolitza la rebel·lió contra la societat tradicional.

Simbolisme de l'Aigua

Les aigües estancades simbolitzen les creences populars tradicionals i sense voluntat de canvi, mentre que la sequera és vista pel poble com un càstig diví.

Qüestionari de Repàs: Veritat o Falsedat

Afirmacions sobre la Trama i els Personatges

  • Cecília està sola quan Vergés la visita. → V
  • El pare no vol pagar l’últim any d’estudis. → V
  • Juliana s’assembla molt a la seva filla. → F
  • La sequera és vista com un càstig diví. → V
  • Mossèn Gregori aprova que Cecília hagi estudiat a ciutat. → F
  • La Juliana està d’acord amb la societat tradicional. → V
  • Pere Amat s’oposa a Mossèn Gregori. → F
  • La pluja és vista com un fet natural. → F
  • La Cecília admira Vergés. → F
  • Els pares de Cecília la deixen sola al final. → V
  • Aigües encantades està escrita en primera persona. → F
  • La primera escena té lloc a l’església del poble. → F
  • El senyor Vicenç és veterinari. → V
  • El Foraster mai no ha sortit de Catalunya. → F
  • Al segon acte, l’alcalde i el poble van a casa d’en Romanill. → V
  • La Cecília estudia a la ciutat per ser infermera. → F
  • En Pere Amat instiga la revolta contra el Foraster. → V
  • La mare de la Cecília accepta el rol tradicional de la dona. → V
  • La Cecília no estima els seus pares. → F
  • En Vergés és el metge del poble. → F
  • En Vergés no està enamorat de la Cecília. → F
  • El Foraster ha viatjat per diversos països europeus. → V
  • La Trinitat és la dona d’en Pere Amat. → F
  • La mentalitat d’en Joan Gatell, el batlle del poble, evoluciona al llarg de l’obra. → V
  • Al final de l’obra, la Cecília es queda al poble amb en Vergés. → F
  • La Cecília es rebel·la contra la societat tradicional en la qual viu. → V
  • Les aigües estancades simbolitzen les creences populars tradicionals i sense voluntat de canvi. → V
  • La Cecília està enamorada del mestre del poble. → F
  • La Trinitat, l’esposa del batlle, està en contra de les opinions de Pere Amat. → F
  • L’escena final de l’obra succeeix a casa d’en Romanill. → F
  • La Cecília estudia per fer de mestra. → V
  • El Foraster no té cap formació científica. → F
  • La Juliana no va mai a l’església. → F
  • La Cecília no coincideix ideològicament amb en Vergés. → V
  • Al final de l’obra, la Cecília decideix romandre al poble. → F
  • Aigües encantades planteja la necessitat de modernització de les societats rurals. → V
  • El batlle del poble evoluciona ideològicament al llarg de l’obra. → V
  • En Romanill no defensa el Foraster. → F
  • En Vergés demana a la Cecília que es quedi al poble. → V
  • L’obra es tanca amb aquestes paraules d’en Vergés: «Els febles s’ajunten i se’n van». → F
  • A Aigües encantades es contraposen l’individu i la societat. → V
  • La Juliana no és una dona religiosa. → F
  • A la processó que es fa per a demanar que plogui, els homes van descalços. → V
  • El pare de la Cecília es nega a pagar-li l’any de carrera que li falta. → V
  • En Pere Amat modifica, a la fi de l’obra, la seva actitud hostil envers el Foraster. → F
  • El mossèn retreu a la Juliana que hagi deixat estudiar la seva filla. → V
  • La Cecília està acompanyada quan en Vergés va a veure-la a l’inici de l’obra. → F
  • El Foraster, en arribar al poble, s’adreça a la casa d’en Pere Amat. → F
  • En Joan Gatell és el metge del poble. → F
  • El marit de la Juliana és molt més intransigent que ella. → V
  • En l’obra es presenta una contraposició entre religió i ciència. → V
  • La Cecília admira en Vergés. → F
  • En Romanill és un personatge poc important en l’obra. → F
  • El pare de la Cecília és autoritari i violent. → V
  • És la primera vegada que el poble pateix una sequera. → F

Entradas relacionadas: