Anàlisi de Personatges Clau a l'Obra d'Espriu: Antígona i Més
Clasificado en Griego
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,02 KB
Ismene: La Indecisió i l'Oblit
Germana petita d'Antígona, i germana també d’Etèocles i de Polinices. En un principi es manté al marge del conflicte entre els dos germans, però quan percep que Antígona s'hi amoïna, s'hi implica fervorosament i decideix fer-li costat desafiant la llei de Creont. No obstant això, acaba defallint per por a patir-ne les conseqüències.
Ella, que ha vist la mort dels germans (sense conèixer la realitat), exclama: els meus ulls han vist el vostre crim. Els seus ulls han estat cecs i el record del pare no li produeix una altra cosa que horror: Aquest vell (Tirèsias) m’horroritza, em recorda al pare quan ja era cec.
És feble, no pot suportar la visió del seu germà mort envoltat d’ocells.
L’únic camí que li restarà, tal i com li aconsella Antígona, serà l’oblit: Oblidaràs, Ismene. No et vull veure ara al meu costat. Esdevindrà, doncs, un ésser buit, sense memòria i mort. Ismene, doncs, simbolitza la indecisió i l'oblit, un oblit que, segons el prisma espriuà, condueix a la mort, tenint en compte que només a través del record revivim els morts, i amb l'oblit, els matem per sempre més.
Euriganeia: La Fatalitat i el Pessimisme
És una de les mainaderes (nodrissa) dels germans. Encarna la fatalitat i el pessimisme (societat de l'època afligida pel dolor). Els seus fills van morir a la guerra i, conseqüentment, davant de qualsevol fet, manté un punt de vista fosc i negatiu. Per tant, representa la fatalitat i el pessimisme. Euriganeia, que ha perdut els seus fills a la guerra, és dominada pel dolor. Un dolor que, de tan fort, li esvairà la memòria, el record. Mantindrà amb la vida una relació resignada malgrat el dolor.
Atimedusa: L'Optimisme i la Incredulitat
Juntament amb l'anterior personatge, és una altra de les dides dels germans. Tanmateix, representa l'optimisme i la incredulitat. Té esperança en la salvació de la ciutat.
Eurídice: L'Equilibri i la Preocupació
Muller de Creont. Simbolitza l'equilibri entre ambdues mainaderes i, per tant, manté una actitud neutral. A partir de la segona part, però, es perfila com un personatge neci i molt amoïnat per emparentar el seu fill amb Antígona.
Tirèsias: L'Endeví Cec i la Visió Interior
És un endeví cec. Aquest tipus de personatges gaudeixen d'una aparició habitual en les obres espriuanes; l'autor els dota d'una visió interior especial que els permet predir el futur. Forçat, doncs, a revelar la desgràcia d’aquests altres, es desconeix a si mateix. L’únic consell que li resta és el diners dels prínceps.
Els escèptics com Eumolp, però, no creuen en aquest regal diví; pensen que les prediccions són fingides per tal d'enriquir-se del capital provinent dels poderosos. Per aquest motiu, Tirèsias no trairia mai el poder i no desacataria la llei de Creont, i s’aparta dels llamps i dels ocells fatídics que envolten Polinices i no pot impedir el destí tràgic d’Antígona.