Anàlisi de Pintures Barroques: Al·legoria de la Pintura i Les Tres Gràcies

Al·legoria de la Pintura de Veermer

Característiques Generals

Aquesta obra pertany al segle XVII i s'emmarca dins l'estil barroc. La tècnica emprada és la pintura a l'oli sobre tela.

Composició

L'obra es divideix en tres parts:

• A l'esquerra, trobem un ampli cortinatge i una taula.
• Al centre, hi ha la imatge de la model.
• A la dreta, la figura del pintor.

Veermer situa el punt de fuga sota la mà dreta de la model, a la trompeta, per dirigir la mirada de l'espectador cap a la figura femenina. Utilitza diferents tipus de pinzellades per donar fluïdesa al quadre.

Colors i Llum

Predominen els colors groc llimona, blau, gris perla, negre i blanc. La seva combinació crea una atmosfera intimista. La sensació de profunditat s'aconsegueix amb les rajoles, la cadira i la llum que entra per l'esquerra.

Tema i Iconografia

El tema és al·legòric, una metàfora continuada. La figura femenina s'identifica com a Clio, musa de la Història. Entre els símbols, destaquen:

• Llibre d'història
• Màscara
• Trompeta
• Cavallet
• Llibre de música
• Mapa
• Vestit del pintor
• Corona de llorer (símbol de la glòria)

Significat

L'obra representa el desig del pintor d'assolir la fama i la glòria, i de perpetuar-se en el llibre de la història. El vestit del pintor, seguint la moda de Borgonya del segle XVII, suggereix un homenatge a la monarquia i el desig de ser pintor d'un rei. Els objectes quotidians apareixen en altres obres de pintors holandesos i del mateix Veermer. La pintura holandesa és "l'art de descriure", i amb aquesta obra, Veermer crea una nova realitat a mig camí entre el taller físic i el quadre metafísic.

Funció

L'obra té una funció decorativa i d'exaltació de la pintura.

Les Tres Gràcies de Rubens

Característiques Generals

Aquesta pintura a l'oli sobre taula permet el detallisme, el virtuosisme pictòric (colors vius) i la possibilitat de fer rectificacions ("empenedimentti"). La tècnica consistia en la barreja de pigments i oli.

Composició

La composició és tancada i simètrica. Les tres figures es troben al centre, emmarcades per una garlanda, una font i elements vegetals. L'obra presenta un moviment pausat.

Colors i Llum

Rubens utilitza colors freds com els verds del bosc i el blau del cel. El color carn dels cossos de les tres Gràcies aporta calidesa a l'obra. Predomina la taca o color per sobre de la línia o dibuix. Hi ha un contrast de llums i ombres (clarobscurs). El naturalisme i les natures mortes tenen una gran importància.

Tema i Iconografia

El tema prové de la mitologia clàssica grega i romana. Les tres Gràcies representaven l'alegria, la bellesa i la festa. Rubens les representa nues, envoltades d'una garlanda de flors i un paisatge al fons. A la dreta, hi ha una font en forma de corn de l'abundància subjectada per un amoret. Les tres Gràcies estan unides pels braços i psicològicament, aportació del pintor. Els cossos arrodonits corresponen a l'ideal de bellesa de l'època. Les tres Gràcies eren filles de Zeus i verges que vivien amb Afrodita, la deessa de l'amor. La pintura és figurativa.

Funció

La funció és decorativa, però també pot simbolitzar el món interior de l'artista.

Significat

La figura de l'esquerra representa la segona esposa de Rubens, amb cabells daurats. La de la dreta, la seva primera esposa, ja difunta. La figura central, d'esquena, és d'identitat desconeguda. Rubens va ser un pintor de gran influència i amb una extensa producció artística.